Kim Jong-Il, l'"estimat líder" de Corea del Nord

Corea del Nord és un país peculiar. Potència nuclear on la gent es mor de gana, teòric "paradís dels treballadors" on el rock està prohibit, el país més hermètic del món està dirigit per una nissaga familiar des de la famosa guerra que va dividir traumàticament la península coreana en dues meitats.
Per explicar el presumpte origen diví dels seus mandataris, el règim barrega la iconografia comunista de la Guerra Freda amb una mitologia oriental absolutament naïf, on els estels guien les decisions dels líders i el tro o l'arc de sant Martí els saluden per l'aniversari.
Kim Jong-Il va ser un dels principals beneficiaris de la situació. Va heretar el tron nord-coreà quan va morir el seu pare, Kim Il-Sung, fundador del país i president etern. Conduïa el país des de 1992, amb una barreja de culte a la personalitat i amenaces als seus veïns i als Estats Units, amb la bomba nuclear com a bandera.
El 2008 va patir un atac de feridura que li va deixar nombroses seqüeles. I el 17 de desembre, a l'edat de 69 anys, s'apagava definitivament la seva estrella. La causa? L'esgotament després d'un viatge en tren. Fins i tot en això Corea del Nord és peculiar.
Són, doncs, 31 punts per a diversos participants:

1. Gog&Magog: 246 punts (37 Gerry Rafferty + 5 primer de l'any + 5 exclusivitat Gerry Rafferty + 46 Severiano Ballesteros + 44 Steve Jobs + 31 Gaddafi +5 exclusivitat Gaddafi + 37 Alfonso Cano + 5 exclusivitat Alfonso Cano + 31 Kim Jong-Il)
2. PR Guspira: 148 punts (73 Amy Winehouse + 44 Steve Jobs + 31 Kim Jong-Il)
3. Alohomora: 94 punts (21 Liz Taylor + 73 Amy Winehouse)
4. Canija: 90 punts (46 Severiano Ballesteros + 44 Steve Jobs)
5. KaliSpera: 85 punts (21 Liz Taylor + 46 Severiano Ballesteros + 13 Jorge Semprún + 5 exclusivitat Jorge Semprún).
6. Pitufilla: 75 punts (44 Steve Jobs + 31 Kim Jong-Il)
7. Povedíllez: 74 punts (1 Ernesto Sabato + 5 exclusivitat Ernesto Sabato + 1 Carles Sentís + 5 exclusivitat Carles Sentís + 23 Jordi Dauder + 5 exclusivitat Jordi Dauder + 31 Kim Jong Il)
8. Los Pollastres: 73 punts (Amy Winehouse).
9. Capità Sensible: 53 punts (17 Jack Kevorkian + 5 exclusivitat Jack Kevorkian + 31 Kim Jong-Il)
10. Adam Smith: 31 punts (Kim Jong-Il)
11. Alfredi Krugger: 31 punts (Kim Jong-Il)
12. Llop Poruc: 31 punts (Kim Jong-Il)
13. Maruja4: 32 punts (21 Liz Taylor + 6 Heribert Barrera + 5 exclusivitat Heribert Barrera)
14. Sr. i sra. Musiquitas: 11 punts (6 María Isbert + 5 exclusivitat María Isbert).

La resta és silenci

Alfonso Cano, líder de les FARC

La de guerriller és una professió de risc, ja ho sabem. I ho és encara que la teva feina principal sigui donar cos intel·lectual i política a l'anomenada lluita armada. Guillermo León Sáenz Vargas, àlies Alfonso Cano, era el principal teòric de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).
Alfonso Cano va resultar mort després d'una monumental operació de l'exèrcit colombià, que el va perseguir per la selva durant setmanes. Previ pas pel Partit Comunista Colombià, Cano havia agafat el relleu de Jacobo Arenas, mort el 1990, al capdavant del grup terrorista. Des de la vintena havia viscut en la clandestinitat, entre pisos francs i amagatalls a les muntanyes de Colòmbia. La seva topada amb la mort va tenir lloc el passat 4 de novembre, quan ocupava el càrrec de Cap d'Estat Major de les FARC. O, el que és el mateix, de número u.

Tenia 63 anys, que es tradueixen en 37 punts + 5 d'exclusivitat per a Gog&Magog. Això els situa amb un avantatge de 98 punts sobre el segon classificat.

Així queda la classificació:

1. Gog&Magog: 215 punts (37 Gerry Rafferty + 5 primer de l'any + 5 exclusivitat Gerry Rafferty + 46 Severiano Ballesteros + 44 Steve Jobs + 31 Gaddafi +5 exclusivitat Gaddafi + 37 Alfonso Cano + 5 exclusivitat Alfonso Cano)
2. PR Guspira: 117 punts (73 Amy Winehouse + 44 Steve Jobs)
3. Alohomora: 94 punts (21 Liz Taylor + 73 Amy Winehouse)
4. Canija: 90 punts (46 Severiano Ballesteros + 44 Steve Jobs)
5. KaliSpera: 85 punts (21 Liz Taylor + 46 Severiano Ballesteros + 13 Jorge Semprún + 5 exclusivitat Jorge Semprún.
6. Los Pollastres: 73 punts (Amy Winehouse).
7. Pitufilla: 44 punts (Steve Jobs)
8. Povedíllez: 43 punts (1 Ernesto Sabato + 5 exclusivitat Ernesto Sabato + 1 Carles Sentís + 5 exclusivitat Carles Sentís + 23 Jordi Dauder + 5 exclusivitat Jordi Dauder)
9. Maruja4: 32 punts (21 Liz Taylor + 6 Heribert Barrera + 5 exclusivitat Heribert Barrera)
10. Capità Sensible: 22 punts (17 Jack Kevorkian + 5 exclusivitat Jack Kevorkian)
11. Sr. i sra. Musiquitas: 11 punts (6 María Isbert + 5 exclusivitat María Isbert).

La resta és silenci

Gaddafi, el dictador linxat pel segle XXI

La biografia del coronel Gaddafi és pura geopolítica del segle XX. Nascut gairebé al mateix temps que la Líbia post II Guerra Mundial, amb les seves fronteres artificials i la seva identitat per definir -com gairebé tots els estats del Magrib, d'altra banda-, Moammar al-Gaddafi no va trigar gaire anys en desenvolupar un ideari rabiosament anti-occidental. Va patentar una barreja de panarabisme, socialisme, islam i un grau cada vegada més elevat d'il·luminació divina, que amb els anys seria la seva perdició. Aquestes van ser les bases del seu règim, al que va arribar després de derrocar en cop d'estat el rei Idris.

Com a bon dictador, estaria en el poder més de quatre dècades, durant les quals Líbia ha estat protagonista de primeres planes als diaris i revistes de tot el món. I no sempre per raons polítiques: des de les sancions imposades pels Estats Units -bombardejos inclosos-, fins a la implicació del règim a l'atemptat de Lockerbie, passant pel seu muscle petrolífer, el seu gust per les joves guardaespatlles, les operacions d'estètica o l'admiració malatissa per l'antiga secretària d'Estat amb George W. Bush, Condoleezza Rice.

La "primavera àrab" se'l va endur per davant de la pitjor manera possible. El brillant jove coronel que va perdre la brúixola va acabar acorralat com un gos, a una clavaguera de Sirte, on va néixer. Va ser linxat per la torba, que li va robar tot el que va poder, i la imatge del seu cos sense vida va donar la volta al món. Abandonat pels seus antics aliats (algun d'ells, com la URSS, ja fa temps que no existeixen), no va saber interpretar els nous temps i la revolució va acabar amb ell. I és que, amic Gaddafi, el planeta ja no és el que era, oi?

Nascut l'any 1942, tenia 69 anys en el moment de la seva mort. Això vol dir 31 punts per a Gog&Magog, que en sumen cinc més en concepte d'exclusivitat. Total: 36 punts que els distancien al capdavant de la classificació. Un gran canvi d'estiu, el de Gog&Magog.
La cosa queda com segueix:

1. Gog&Magog: 173 punts (37 Gerry Rafferty + 5 primer de l'any + 5 exclusivitat Gerry Rafferty + 46 Severiano Ballesteros + 44 Steve Jobs + 31 Gaddafi +5 exclusivitat Gaddafi )
2. PR Guspira: 117 punts (73 Amy Winehouse + 44 Steve Jobs)
3. Alohomora: 94 punts (21 Liz Taylor + 73 Amy Winehouse)
4. Canija: 90 punts (46 Severiano Ballesteros + 44 Steve Jobs)
5. KaliSpera: 85 punts (21 Liz Taylor + 46 Severiano Ballesteros + 13 Jorge Semprún + 5 exclusivitat Jorge Semprún)
6. Los Pollastres: 73 punts (Amy Winehouse)
7. Pitufilla: 44 punts (Steve Jobs)
8. Povedíllez: 43 punts (1 Ernesto Sabato + 5 exclusivitat Ernesto Sabato + 1 Carles Sentís + 5 exclusivitat Carles Sentís + 23 Jordi Dauder + 5 exclusivitat Jordi Dauder)
9. Maruja4: 32 punts (21 Liz Taylor + 6 Heribert Barrera + 5 exclusivitat Heribert Barrera)
10. Capità Sensible: 22 punts (17 Jack Kevorkian + 5 exclusivitat Jack Kevorkian)
11. Sr. i sra. Musiquitas: 11 punts (6 María Isbert + 5 exclusivitat María Isbert.

The rest is silence, inshalà!

Steve Jobs, visionari que va acostar la tecnologia al ciutadà

Si no sabíeu com denominar Steve Jobs, alma mater d'Apple i exponent del somni americà, els articles publicats a tot el món en motiu de la seva mort us poden donar una pista. El mot visionari apareix en un alt percentatge d'aquests escrits. No som qui, doncs, per no seguir la tendència. Sobretot perquè aquest adjectiu resumeix la trajectòria vital d'un home que, juntament amb Steve Wozniak, va crear Apple, una de les empreses tecnològiques més influents de la història.

Corria 1976 i els ordinadors personals eren lents, lletjos i complicats. Per fer-los anar calia saber programar, condició que descartava que les noves màquines fossin l'èxit massiu de vendes. Jobs i Woz van acabar amb la complicació ideant un menú per icones. Idea que després va ser copiada sense remordiments per una altra companyia emergent, Microsoft, per al seu nou sistema operatiu, Windows.

A més, Apple es va posicionar com una empresa de productes premium, de prestigi. Els seus ordinadors eren força ràpids. A més, estèticament estaven molt millor resolts que els PC de l'època. I, per cert, eren molt més cars. Cercle tancat. Un ordinador, fins aleshores eina industrial i d'investigació, esdevenia un producte desitjat i que encaixava perfectament a l'estudi de casa.

El triomf definitiu de Jobs (i, de pas, d'Apple) no va arribar fins a finals dels 90. Jobs havia tornat a l'empresa que havia creat i de la que havia estat acomiadat anys abans. Es dirigia cap a una fallida més que probable i la va convertir en un actor principal dins la societat contemporània. I ho va fer amb unes quantes idees revolucionàries: iMac, iPod, iTunes i, més endavant, iPhone i iPad.

La resta és prou coneguda: Apple va esdevenir en una referència no només en matèria de tecnologia, sinó també d'estètica i de facilitat d'ús. Els seus productes han acabat marcant el camí del sector. Són envejats, copiats i, en algun cas, millorats.

Aquest va ser el mèrit del visionari: els seus productes han contribuït a canviar hàbits socials i pràctiques de la indústria. El sector de la música no és el mateix després de l'iPod i d'iTunes, igual que les telefòniques han hagut de variar estratègies després de l'iPhone.

La xarxa recorda també la seva passió per la feina i per la vida, que transmetia amb les seves inigualables communication skills, a conferències com la recordada a la Universitat de Stanford, el 2005.

Jobs va morir el passat 5 d'octubre, víctima d'un càncer de pàncrees, a l'edat de 56 anys. Són, doncs, 44 punts que van a parar al sarró de PR Guspira, Gog&Magog -que recuperen el lideratge-, Canija i de Pitufilla, que s'estrena oficialment a la llista.
Així estan les coses:

1. Gog&Magog: 137 punts (37 Gerry Rafferty + 5 primer de l'any + 5 exclusivitat Gerry Rafferty + 46 Severiano Ballesteros + 44 Steve Jobs)
2. PR Guspira: 117 punts (73 Amy Winehouse + 44 Steve Jobs)
3. Alohomora: 94 punts (21 Liz Taylor + 73 Amy Winehouse)
4. Canija: 90 punts (46 Severiano Ballesteros + 44 Steve Jobs)
5. KaliSpera: 85 punts (21 Liz Taylor + 46 Severiano Ballesteros + 13 Jorge Semprún + 5 exclusivitat Jorge Semprún)
6. Los Pollastres: 73 punts (Amy Winehouse)
7. Pitufilla: 44 punts (Steve Jobs)
8. Povedíllez: 43 punts (1 Ernesto Sabato + 5 exclusivitat Ernesto Sabato + 1 Carles Sentís + 5 exclusivitat Carles Sentís + 23 Jordi Dauder + 5 exclusivitat Jordi Dauder)
9. Maruja4: 32 punts (21 Liz Taylor + 6 Heribert Barrera + 5 exclusivitat Heribert Barrera)
10. Capità Sensible: 22 punts (17 Jack Kevorkian + 5 exclusivitat Jack Kevorkian)
11. Sr. i sra. Musiquitas: 11 punts (6 María Isbert + 5 exclusivitat María Isbert.

Da rest is sailens

Jordi Dauder, activisme des de l'escena

Jordi Dauder es podria haver conformat amb una vida tranquil·la, gaudint del seu èxit com a actor i doblador. Un èxit que el va portar a guanyar un Goya el 2009, pel seu paper de capellà de l'Opus Dei  a Camino, de Javier Fesser. Un èxit, així mateix, que el va convertir en una cara i una veu imprescindibles a Catalunya, amb omnipresència a les sèries de TV3 i com a doblador al català al castellà de nombroses estrelles de Hollywood. A més,  també va tastar l'èxit en pel·lícules com Carícies o Els sense nom, , que el van permetre ser popular també a la resta d'Espanya.
Però no. Dauder tenia consciència política. Obertament d'esquerres, compromès amb les mobilitzacions contra la guerra d'Irak, va col·laborar amb publicacions com El viejo topo, sempre en defensa de la seva visió del món: inconformista, defensora de la justícia social, revolucionària, de marcada inclinació trostkista.
Va tenir un llarga carrera als escenaris, que el va portar a encapçalar en diverses ocasions els repartiments del Teatre Nacional:  El burdel o Aprés moi, Le déluge de Llüisa Cunillé, en són dos exemples.
Dauder va morir el passat 15 de setembre a l'edat de 73 anys, víctima d'un càncer. Els 27 punts van al compte de Povedíllez, que en suma cinc més en concepte d'encert exclusiu. 32 punts que fan que la classificació quedi de la següent manera:

1. Alohomora: 94 punts (21 Liz Taylor + 73 Amy Winehouse)
2. Gog&Magog: 93 punts (37 Gerry Rafferty + 5 primer de l'any + 5 exclusivitat Gerry Rafferty + 46 Severiano Ballesteros)
3. KaliSpera: 85 punts (21 Liz Taylor + 46 Severiano Ballesteros + 13 Jorge Semprún + 5 exclusivitat Jorge Semprún)
4. Los Pollastres: 73 punts (Amy Winehouse)
5. PR Guspira: 73 punts (Amy Winehouse)
6. Canija: 46 punts (Severiano Ballesteros)
7. Povedíllez: 43 punts (1 Ernesto Sabato + 5 exclusivitat Ernesto Sabato + 1 Carles Sentís + 5 exclusivitat Carles Sentís + 23 Jordi Dauder + 5 exclusivitat Jordi Dauder)
8. Maruja4: 32 punts (21 Liz Taylor + 6 Heribert Barrera + 5 exclusivitat Heribert Barrera)
9. Capità Sensible: 22 punts (17 Jack Kevorkian + 5 exclusivitat Jack Kevorkian)
10. Sr. i sra. Musiquitas: 11 punts (6 María Isbert + 5 exclusivitat María Isbert.

Da rest is sailens...

Heribert Barrera, l'home que va fer president Jordi Pujol

Cal reconèixer que la política de vegades és desagraïda. Dediques tota la vida a la cosa pública i de la teva gestió només quedaran un parell o tres d'imatges per al record. Unes fotos fixes que resumiran la teva herència cap a la societat.

D'Heribert Barrera es podria dir que va ser el primer president del Parlament després de la mort de Franco. O també que era la persona que va salvar de la desaparició Esquerra Republicana de Catalunya. Una tasca heroïca en uns anys especialment difícils per a la formació republicana, els de l'anomenada Transició.
La foto fixa de Barrera, aquella pel qual se'l recordarà, va tenir lloc precisament a l'hemicicle català. Tenia a l'abast del seu vot una decisió transcendental per al futur de Catalunya. Potser la de més rellevància que ha pres cap polític del Principat en els darrers 75 anys.

La qüestió era simple: o donar el vot per Joan Raventós, líder del PSC, o fer-ho per Jordi Pujol, de Convergència i Unió, la sorpresa de les eleccions.

Barrera, va superar el fracàs electoral (on ERC no va estar hàbil per trobar el seu espai de votants i es va haver de conformar amb fer el paper de frontissa) amb el vot cap a Pujol, que al seu torn el va correspondre amb la ja esmentada presidència del palau de la Ciutadella. La resta ja és història, com el nostre home, que va morir el passat 27 d'agost a l'edat de 94 anys. Serien sis punts per a Maruja4, que augmenten fins a 11 en ser encert exclusiu:

1. Alohomora: 94 punts (21 Liz Taylor + 73 Amy Winehouse)
2. Gog&Magog: 93 punts (37 Gerry Rafferty + 5 primer de l'any + 5 exclusivitat Gerry Rafferty + 46 Severiano Ballesteros)
3. KaliSpera: 85 punts (21 Liz Taylor + 46 Severiano Ballesteros + 13 Jorge Semprún + 5 exclusivitat Jorge Semprún)
4. Los Pollastres: 73 punts (Amy Winehouse)
5. PR Guspira: 73 punts (Amy Winehouse)
6. Canija: 46 punts (Severiano Ballesteros)
7. Maruja4: 32 punts (21 Liz Taylor + 6 Heribert Barrera + 5 exclusivitat Heribert Barrera)
8. Capità Sensible: 22 punts (17 Jack Kevorkian + 5 exclusivitat Jack Kevorkian)
9. Sr. i sra. Musiquitas: 11 punts (6 María Isbert + 5 exclusivitat María Isbert)
10. Povedíllez: 11 punts (1 Ernesto Sabato + 5 exclusivitat Ernesto Sabato + 1 Carles Sentís + 5 exclusivitat Carles Sentís)

Amy Winehouse: ja t'ho deia jo.

Jueva, britànica i va posar de moda (una vegada més) el soul clàssic. Amy Winehouse no tenia la millor veu, no era la millor cantant del moment ni una compositora de talent incommensurable. En el pla artístic, no aguanta una comparació amb Erykah Badu ni amb la més recent Janelle Monae. Però la seva figura atreia tabloides, era admirada per rockeros d'estils molt diferents i els amants de la música negra en general.
El seu soul -massa eclèctic per a ser consumit al 100%- tenia grans moments, més fàcils de trobar al 'Frank' que no pas al 'Back to Black'. Quan se centrava en els tons més jazzeros i quan copiava sense por les soul women del Motown clàssic més enllà del pentinat és quan donava més de sí. Lamentablement, també va intentar fer escapades cap al reggae i el R&B de tall més moderniqui, pals dels que no va sortir tan ben parada.
Però com una versió en femení de Pete Doherty (personatge amb molt menys talent), la premsa de merda - si la musical és la que li agrada la música, la premsa de merda és la que li agrada ídem- s'ho va passar teta seguint a la Winehouse. Cada concert cancel·lat -el del juny d'aquest any és un dels més visitats al YouTube-, cada ingrés a clíniques de desintoxicació, cada cop que la poli havia d'anar a casa seva significava una nova portada, més merda sobra la pila a favor del discurs moralitzant. Un discurs que ha acabat com més agrada a Murdochs i gentuza del pal.
Però fer llenya de la Winehouse no va ser terreny exclusiu de la premsa de merda. Una bona pila de ments -auto-anomenades- ben pensants i cultes (es titllen així perquè es pensen que nosaltres ens creurem que mai pensen malament) l'anaven seguint amb cara de vici. És l'atracció del maleït. Aquell personatge que alguns aprecien sincerament però que molts vigilen amb ganes de que en algun moment refermi el seu discurs moralista. Són aquells que quan llegeixen el primer twitter que anuncia la mort de la Winehouse treuen aquella frase que fa tanta ràbia: "Ja t'ho deia jo que passaria" i tot seguit acaben comentant que la Winehouse és un altre membre del club dels 27 i que ells ja ho veien a venir i que tots els rockers són iguals.
Menys en Gerard Quintana. És clar.
Amy Winehouse va entrar per primer cop a la llista memento mori al 2008. Des de llavors PR Guspira l’ha mantingut a la llista. Se li han anat sumant i restant altres concursants.
A la llista del 2011 a més de PR Guspira la tenien Los Pollastres i Alohomora que sumen 73 punts cadascun.

Això situa a Alohomora al capdavant de la classificació per només un punt.
La classificació queda així:

1. Alohomora: 94 punts (21 Liz Taylor + 73 Amy Winehouse)
2. Gog&Magog: 93 punts (37 Gerry Rafferty + 5 primer de l'any + 5 exclusivitat Gerry Rafferty + 46 Severiano Ballesteros)
3. KaliSpera: 85 punts (21 Liz Taylor + 46 Severiano Ballesteros + 13 Jorge Semprún + 5 exclusivitat Jorge Semprún)
4. Los Pollastres: 73 punts (Amy Winehouse)
5. PR Guspira: 73 punts (Amy Winehouse)
6. Canija: 46 punts (Severiano Ballesteros)
7. Capità Sensible: 22 punts (17 Jack Kevorkian + 5 exclusivitat Jack Kevorkian)
8. Maruja4: 21 punts (Liz Taylor)
9. Sr. i sra. Musiquitas: 11 punts (6 María Isbert + 5 exclusivitat María Isbert)
10. Povedíllez: 11 punts (1 Ernesto Sabato + 5 exclusivitat Ernesto Sabato + 1 Carles Sentís + 5 exclusivitat Carles Sentís)

The rest fades to black

Carles Sentís: Del Transmiserià a la Vanguàrdia

Carles Sentís (abans Carlos Sentís) periodista inquiet i polític mòbil va morir el dimarts 19 de juliol. Tenia 99 anys.

Home de bigoti antic, va començar la seva carrera política a la Generalitat Republicana, on va ser secretari del Conseller de Finances, fet que li va permetre conèixer personalment al futur President Tarradellas. Però aquest passat, ben aviat va quedar oblidat -no eren temps de memòria històrica- perquè la nova militància per a la causa guanyadora del General Franco, així ho recomanava. La seva militància dins el catalanisme moderat el va impulsar a fugir d'Espanya cap a Itàlia, des d'on va col·laborar amb el sistema d'informació creat per Cambó i del que les tropes franquistes en van treure un bon profit. Va tornar a Catalunya a punt per a entrar amb l'exèrcit nacional a Barcelona. Ho explicava en un article titulat "Finis Cataloniae" on celebrava el naixement d'una nova Catalunya, una "Cataluña real"
Després del 1939, va trobar feina com a secretari del falangista Rafael Sánchez Mazas. I ja a la dècada dels 50 i 60, va poder exercir de director de La Vanguardia, de la Agència Efe i del més aperturista Tele/eXprés.
També va ser corresponsal a un bon reguitzell de llocs: París, Roma, Brusel·les, Nova York, Berlín, va anar a Brazzaville quan DeGaulle i lluitava contra els nazis i va cobrir els judicis de Nuremberg.
Un cop mort el dictador, Sentís es va convertir en un (altre) entusiasta del nou sistema polític i va militar a la UCD d'Adolfo Suárez, gràcies a la qual fou escollit diputat per Barcelona al 1977 i 1979. És durant aquesta nova faceta política que Sentís es va unir a la causa del restabliment de la Generalitat i el retorn de Tarradellas.
En l'àmbit estrictament periodístic, és especialment celebrat seu reportatge d'investigació sobre el 'Transmiserià', la línia d'autobusos que portava murcians cap a Barcelona a la dècada dels anys 30. Per a escriure'l, Sentís es va colar als autobusos com un murcià més. Altres obres literàries de Sentís són: "La Europa que he visto morir", "Manuel Fraga Iribarne: perfil humano y político", "I de sobte, Tarradellas" i "Cien años de sociedad. Recuerdos de un periodista centenario"

Carles Sentís estava a la llista de Povedíllez, que d'aquesta forma suma 1 puntet + els 5 d'exclusivitat. Menció especial per aquest concursant que s'ha especialitzat en les morts monopuntuals (i exclusives).

Povedíllez empata a punts amb Sr i Sra Musiquitas

1. Gog&Magog: 93 punts (37 Gerry Rafferty + 5 primer de l'any + 5 exclusivitat Gerry Rafferty + 46 Severiano Ballesteros)
2. KaliSpera: 85 punts (21 Liz Taylor + 46 Severiano Ballesteros + 13 Jorge Semprún + 5 exclusivitat Jorge Semprún)
3. Canija: 46 punts (Severiano Ballesteros)
4. Capità Sensible: 22 punts (17 Jack Kevorkian + 5 exclusivitat Jack Kevorkian)
5. Alohomora: 21 punts (Liz Taylor)
6. Maruja4: 21 punts (Liz Taylor)
7. Sr. i sra. Musiquitas: 11 punts (6 María Isbert + 5 exclusivitat María Isbert)
8. Povedíllez: 11 punts (1 Ernesto Sabato + 5 exclusivitat Ernesto Sabato + 1 Carles Sentís + 5 exclusivitat Carles Sentís)

Els canvis d'estiu

Com cada any, alguns dels il·lustres participants han fet servir els canvis d'estiu per a -presumptament- millorar la seva llista.

Els canvis que s'efectuen són aquests:

PR GUSPIRA:

• Surt Julio Iglesias entra Jose Ortega Cano
• Surt Andrew Lloyd Webber per Hugo Chávez
• Ray Davies per Steve Jobs

Gog & Magog:

• Goodluck Jonathan per Aymán al Zawahirí, 1951. (recent nomemant CEO d'Al Qaeda)
• Kurt Westergaard per lugar Muammar Gaddafi, 1942. Visionari en el vestir líder nordafricà

Povedíllez

• Surt Ariel Sharon i entra Zsa Zsa Gabor (actriu i caçarecompenses)
• Surt Fidel Castro i entra Jordi Dauder (fa anys que a Cat'unya no es fa una telenovel·la o una obra del TNC on no hagi tret el nas d'alguna manera)

Un cop més, us recordem la norma dels canvis d'estiu:

--> El dia de Sant Joan es poden fer 3 canvis per llista, que és el que anomenem el mercat d'estiu. Però, altu, que si es mor un dels que hem tret, a més de no puntuar rebem una penalització de 20 punts, per llestos.

Apa. Protegiu-vos de les calorades que juguen males passades.

Semprún, quan la paraula "intel·lectual" no era un insult

La imatge típica del revolucionari no té res a veure amb la de Jorge Semprún. Culte, políglota, refinat... La posició econòmica acomodada de la seva família no feia preveure que Federico Sánchez (el seu nom en clau durant els seus anys de clandestinitat) s'afiliés al PCE, agafés les armes i fins i tot acabés en un camp de concentració nazi.

Lluitador antifeixista dins i fora del territori espanyol, Jorge Semprún va passar de jove idealista republicà a qui la guerra va obligar a buscar refugi a França a intel·lectual majúscul, orgull de la literatura francesa i autor de nombrosos llibres clau per entendre el segle XX. El largo viaje, Federico Sánchez se despide de ustedes o La segunda muerte de Ramón Mercader, l'home que va assassinar Trotski, en són exemples.

Semprún era, per sobre de tot, un supervivent. Va sobreviure al camp de concentració nazi de Büchenwald, on va coincidir amb l'"indignat" Stephàne Hessel. Va sobreviure a l'exili i a la seva expulsió del PCE per no estar d'acord amb la línia ortodoxa de Santigo Carrillo i Dolores Ibárruri. Va sobreviure a l'actitud dels successius Governs espanyols:  escriptor i guionista d'èxit, durant molts anys va haver de veure com París li regalava el reconeixement que durant molts anys Madrid li havia negat. I, finalment, va sobreviure a la seva etapa com a ministre de Cultura (1988-1991) del Govern de Felipe González, amb Alfonso Guerra i l'"aparell" del PSOE fent-li la vida impossible.

El seu temps es va acabar el passat 7 de juny, a l'edat de 87 anys. Encert exclusiu de KaliSpera, que s'embutxaca 13 punts més cinc de bonificació i s'acosta al lideratge que ja fa mesos que és propietat de Gog&Magog.

Així queden les coses:

1. Gog&Magog: 93 punts (37 Gerry Rafferty + 5 primer de l'any + 5 exclusivitat Gerry Rafferty + 46 Severiano Ballesteros)
2. KaliSpera: 85 punts (21 Liz Taylor  + 46 Severiano Ballesteros + 13 Jorge Semprún + 5 exclusivitat Jorge Semprún)
3. Canija: 46 punts (Severiano Ballesteros)
4. Capità Sensible: 22 punts (17 Jack Kevorkian + 5 exclusivitat Jack Kevorkian)
5. Alohomora: 21 punts (Liz Taylor)
6. Maruja4: 21 punts (Liz Taylor)
7. Sr. i sra. Musiquitas: 11 punts (6 María Isbert + 5 exclusivitat María Isbert) 
8. Povedíllez: 6 punts (1 Ernesto Sabato + 5 exclusivitat Ernesto Sabato)

The rest is silence

El doctor Kevorkian, apòstol de l'eutnàsia

Cal ajudar a morir aquelles persones en estat terminal? Aquest debat ètic és tan vell com l'home, i a hores d'ara la resposta encara segueix oberta per a molts. No per a Jack Kevorkian. Per a aquest exmetge nordamericà, la pregunta només és mereixia un rotund "sí".
Kevorkian, anomenat "el doctor Mort" pels seus detractors, va portar el debat sobre el suïcidi assistit a la societat nordamericana del segle XX. Al llarg de la seva vida va ajudar a morir 130 persones. Va inventar dues màquines perquè els malalts poguessin acabar amb el seu patiment. No el va aturar la retirada de la seva llicència mèdica el 1991, que van ordenar les autoritats de Michigan, alarmades per la seva postura sobre l'eutanàsia.
Assasí per a uns, àngel per a uns altres, Kevorkian va passar vuit anys a la presó per homicidi en segon grau. Va morir el passat 3 de juny, als 83 anys. O 17 punts, que per nosaltres és el mateix. I que es converteixen en 22 perquè l'únic encertant és el Capità Sensible, que no podria tenir millor debut enguany. Felicitats!

1. Gog&Magog: 93 punts (37 Gerry Rafferty + 5 primer de l'any + 5 exclusivitat Gerry Rafferty + 46 Severiano Ballesteros)
2. KaliSpera: 67 punts (21 Liz Taylor  + 46 Severiano Ballesteros)
3. Canija: 46 punts (Severiano Ballesteros)
4. Capità Sensible: 22 punts (17 Jack Kevorkian + 5 exclusivitat Jack Kevorkian)
5. Alohomora: 21 punts (Liz Taylor)
6. Maruja4: 21 punts (Liz Taylor)
7. Sr. i sra. Musiquitas: 11 punts (6 María Isbert + 5 exclusivitat María Isbert) 
8. Povedíllez: 6 punts (1 Ernesto Sabato + 5 exclusivitat Ernesto Sabato)

The rest is silence