Capità Sensible, campió 2010

El rush final de l'any s'ha resolt en favor del Capità Sensible, que amb un total de 164 punts s'adjudica el seu segon títol en la nostra competició. Moltes felicitats i que aprofiti el pop!
Aquí teniu el recull de bonus, els punts que donava cadascun dels subjectes i l'encertant o encertants:

• Bonus primer encert de l'any: Eric Rohmer, 11 punts (Povedíllez).
• Bonus darrer encert de l'any: Captain Beefheart, 31 punts (Capità Sensible)
• Bonus encert més veterà: Llàtzer Escarceller, 4 punts (Alfredi Krugger)
• Bonus encert més jove: Laurent Fignon, 50 punts (Llop Poruc, Gog&Magog, Capità Sensible i Povedíllez)
• Bonus exclusivitat: a més de Rohmer, Captain Beefheart i Llàtzer Escarceller, també tenim Dio (Capità Sensible), Umaru Yar'Adua (Gog&Magog), J.D. Salinger (KaliSpera), Blake Edwards (KaliSpera) i Marcelino Camacho (Sr. i Sra. Musiquitas)

I aquí, la classificació final:

1.- Capità Sensible: 169 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon +  5 encert més jove -Fignon- + 11 de Luis García Berlanga + 31 Captain Beefheart + 5 exclusivitat + 5 darrer encert de l'any -Captain Beeffheart)

2.- Povedíllez: 124 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 5 encert més jove -Fignon- + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)

3.- Gog&Magog: 102 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon + 5 encert més jove -Fignon-)

4.- Puigdomènech: 92 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon + 5 encert més jove -Fignon-)

5.- KaliSpera: 79 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper + 12 Blake Edwards + 5 Exclusivitat Blake Edwards)

6.- Senyor i senyora Musiquitas: 53 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 8 Marcelino Camacho + 5 bonus exclusivitat Marcelino Camacho)

7.- Llop Poruc: 55 (50 Laurent Fignon + 5 encert més jove de l'any)

8.- Maruja4: 45 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 11 de Luis García Berlanga)

9.- Alfreddi Krugger: 35 punts (11 Samaranch + 13 Saramago + 4 Llàtzer Escarceller + 5 bonus exclusivitat Llàtzer Escarceller + 5 encert més veterà - Llàtzer Escarceller)

10.- Carpe Diem: 37 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)

11.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

13.- Dalton, Wembley70 i Canija comparteixen la cullera de fusta, amb 0 punts.

Palmarès

• 2010: Capità Sensible (169 punts)
• 2009: Kàkaram (217 punts)
• 2008: Puigdomènech (81 punts)
• 2007: Capità Sensible (87 punts)
• 2006: Spiderz (167 punts)
• 2005: Gog&Magog (107 punts)
• 2004: Llop Poruc (230 punts, rècord absolut de la nostra competició)
• 2003 Povedíllez (102 punts -encara no funcionaven els bonus)
• 2002: Povedíllez (no vam apuntar els punts finals)

Blake Edwards, mestre de la comèdia sofisticada

Sumem, per una banda, un guió ple de situacions còmiques diguem-ne fàcils, hereves de l'"slapstick". Ja sabeu: persecucions absurdes, doloroses trompades i pastissos a la cara. Per una altra banda, un actor tan histriònic com Peter Sellers. Resultat? El més normal hauria estat que ara recordaríem "La pantera rosa" o "El guateque" com un altre "Aterra com puguis", amb tots els respectes per l'obra mestra del trio Abrahams/Zucker.
Però, ah, amics, si al mig de l'equació col·loquem dues paraules, tot canvia. I les dues paraules són el nom del nostre homenatjat: Blake Edwards. La seva posada en escena, el seu talent visual, la seva mà amb els actors i, sobretot, el seu sentit del ritme van fer que les seves comèdies tinguessin la dosi justa de destral i de ganivet de sushi.
I, per sort per a nosaltres, va demostrar que la seva atracció per les joies exquisides no es limitava a les panteres. "Breakfast at Tiffany's", dolça i àcida alhora, va ser una de les culminacions de la carrera d'Audrey Hepburn i, sense dubte, el sostre de George Peppard. També va deixar per a la història "Dies de vi i roses", tristíssima crònica de l'alcoholisme que encara avui algú fa servir (erròniament) com a metàfora dels bons temps passats. I, tot i el currículum, només va rebre un solitari Oscar honorífic a la seva carrera.
Edwards va morir el passat dia 16 a l'edat de 88 anys. Són 12 punts + cinc d'exclusivitat per a la companya KaliSpera, que gairebé assegura la cinquena plaça quan comencem la darrera setmana de competició.
Així queden les coses:

1.- Capità Sensible: 159 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon + 11 de Luis García Berlanga + 31 Captain Beefheart + 5 exclusivitat)

2.- Povedíllez: 119 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)

3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)

4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)

5.- KaliSpera: 79 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper + 12 Blake Edwards + 5 Exclusivitat Blake Edwards)

6.- Senyor i senyora Musiquitas: 53 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 8 Marcelino Camacho + 5 bonus exclusivitat Marcelino Camacho)

7.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)

8.- Maruja4: 45 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 11 de Luis García Berlanga)

9.- Carpe Diem: 37 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)

10.- Alfreddi Krugger: 33 punts (11 Samaranch + 13 Saramago + 4 Llàtzer Escarceller + 5 bonus exclusivitat Llàtzer Escarceller)

11.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

ד

Freak entre els freaks: Captain Beefheart

És molt més fàcil trobar gent capaç de dir que el Captain Beefheart és un artista fonamental en la música del segle XX que no pas trobar els que realment han escoltat amb cura i dedicació l'obra d'aquest geni avantguardista.

Don Van Vliet va ser un hippie tripós que quan anava al cole ja s'havia fet amic de l'altre pillat del moment: el gran Frank Zappa. La trajectòria d'ambdós artistes ha anat bastant de la mà i Zappa va produir l'obra mestre del Captain, Trout Mask Replica (1969), un cinc estrelles a Allmusic, a Q, el número 58 a la llista dels 500 millors discos de tots els temps segons Rolling Stone i el 25 segons la llista dels 200 millors discos del segle XX de la rockdelux.

Diuen que Van Vliet era un cabron, una espècie de Lars Von Trier que forçava als seus músics a passar-les canutes per a extreure tot el seu poder creatiu. El cas és que sigui a través de l'extorsió o de la tortura, la banda que acompanya a Beefheart en les seves obres mestres -His Magic Band- sona extrema i poderosa malgrat anar canviant de membres en els diferents discos.

La música de Captain Beefheart està en la intersecció inèdita entre la psicodèlia, el free jazz, el blues més seminal i el post punk. Amb totes aquests gèneres no és d'estranyar que es parli de Beefheart quan hom intenta definir a Tom Waits, a Slint, Sonic Youth o Pere Ubu. Artistes, tots ells, que han demostrat en entrevistes i discos homenatge el deute i respecte envers el músic californià.

En tot cas, malgrat ser un visionari, al Captain Beefheart no es va prendre gaire bé el fet de ser ningunejat pel públic que no entenia la seva obra i per això després d'estar una dècada -la dels 70s- picant pedra i intentant fer uns discos una mica més comercials va decidir tancar-se a la seva casa de Trinidad -Califòrnia- i dedicar el seu talent artístic a altres disciplines com la poesia i, molt especialment, la pintura. I de fet, ha estat com a pintor on la comunitat artística l'ha sabut valorar més.

A principis dels 90s, li van diagnosticar esclerosi múltiple. El cor de vedella del Capità va deixar de bategar el 17 de desembre del 2010.

El tenia a la llista un altre Capità, el Sensible, que gràcies a l'exclusivitat del seu nomenament s'emporta els 5 punts de bonus més els 31 que li toquen per l'edat de Van Vliet quan es va morir.

1.- Capità Sensible: 159 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon + 11 de Luis García Berlanga + 31 Captain Beefheart + 5 exclusivitat)

2.- Povedíllez: 119 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)

3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)

4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)

5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)

6.- Senyor i senyora Musiquitas: 53 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 8 Marcelino Camacho + 5 bonus exclusivitat Marcelino Camacho)

7.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)

8.- Maruja4: 45 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 11 de Luis García Berlanga)

9.- Carpe Diem: 37 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)

10.- Alfreddi Krugger: 33 punts (11 Samaranch + 13 Saramago + 4 Llàtzer Escarceller + 5 bonus exclusivitat Llàtzer Escarceller)

11.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

די רעשט איז שטילקייַט

Berlanga, un mal espanyol

Segons la llegenda, Franco va dir d'ell: "Berlanga no és un comunista, és molt pitjor que això. És un mal espanyol". Era 1962 i "El Verdugo" -i segons alguns- la seva millor pel·lícula, s'estrenava al Festival de Venècia tot i la pressió del govern franquista per a evitar-ho. El film -que en algunes versions angleses es va titular "Not on Your Life"- va guanyar el premi de la crítica internacional. Amb ell es demostrava com es podia fer cinema i deixar en evidència el règim des de l'humor -aquí molt negre- i la subtilesa.

Berlanga utilitza la ironia i el sarcasme per a fer mofa del franquisme social i d'aquesta manera planta una pica on molts no s'atreveixen.

La primera pel·lícula la va codirigir amb en Juan Antonio Bardem -Esa Pareja Feliz (1953)-. "Bienvenido Mister Marshall (1953) és el primer exemple i segurament el més famós d'aquesta sornegueria. Va ser la seva primera pel·lícula com a director en solitari i tenia 33 anys quan es va estrenar. Entre els 50 i els 60 és quan Berlanga estrena les seves millors obres: Calabuch (1956), Los jueves, milagro (1957), Plácido (1961) y El Verdugo (1963) són obres mestres.

La censura no sabia com prendre's aquelles pel·lícules que no estaven polititzades i no eren tan irreverents com les de l'exiliat Buñuel. D'aquesta manera, Berlanga es va especialitzar en una tasca no gens fàcil, dir el que pensava sense que ningú -ni l'evident objecte de l'escarni- es donés per al·ludit.

És precisament aquest l'aspecte de la seva personalitat que més sorprèn. A les poques hores de la seva mort podien llegir-se a la web obituaris laudatoris del director de València als webs de referència de la dreta reaccionària i de l'esquerra radical.

Malauradament, si bé Berlanga va tenir grans moments com a creador contra la dictadura, amb la democràcia va perdre una mica el nord i tret de dues honroses excepcions: La escopeta nacional (1977) i La Vaquilla (1985), la resta del seu cinema es va convertir -sovint- en un clixé mediocre i xavacà.

Als anys 80 Berlanga va compaginar la seva feina de director de cinema amb la de president i instigador del premi de literatura eròtica "La sonrisa vertical", un premi que va donar-se des del 1979 i fins al 2004 i que pretenia "recuperar el culte a l'erecció i l'hedonisme".

Luis García-Berlanga Martí va morir el 13 de novembre del 2010. Tenia 89 anys (=11punts).

Estava a la llista de Carpe Diem, Maruja4, el Capità Sensible i Povedíllez. No provoca canvis al capdavant de la classificació però fa que Carpe Diem avanci a la novena posició i es posi al davant d'Alfreddi Krueger:

1.- Capità Sensible: 123 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon + 11 de Luis García Berlanga)

2.- Povedíllez: 119 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)

3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)

4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)

5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)

6.- Senyor i senyora Musiquitas: 53 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 8 Marcelino Camacho + 5 bonus exclusivitat Marcelino Camacho)

7.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)

8.- Maruja4: 45 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 11 de Luis García Berlanga)

9.- Carpe Diem: 37 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)

10.- Alfreddi Krugger: 33 punts (11 Samaranch + 13 Saramago + 4 Llàtzer Escarceller + 5 bonus exclusivitat Llàtzer Escarceller)

11.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

O resto é silêncio

Marcelino Camacho, el (pen)últim comunista actiu

Lluïa un impecable currículum d'oposició al franquisme i de lluita pels drets dels treballadors. Va començar des d'abaix de tot, com a humil obrer afiliat, amb només 17 anys, al Partit Comunista. Activisme, detencions i fuga a l'estranger... I fundació del sindicat que seria la seva vida: Comissions Obreres. Encara no havia arribat a la trentena i ja era un símbol.

Tot un caràcter que es resumia en la seva divisa: "Ni nos domaron, ni nos doblaron, ni nos van a domesticar". Però el que no va aconseguir el franquisme ho va fer la democràcia. La seva llum es va anar extingint, el seu paper es va difuminar i el seus correligionaris el van fer fora de la secretaria general del sindicat. Els nous temps es menjaven el vell lluitador.

Camacho va morir el passat 29 d'octubre. Comptava 92 anys. Són, doncs, vuit punts que van a parar íntegrament al compte dels Musiquitas. I cinc del bonus d'exclusivitat ja en són 13.
La classificació queda així:

1.- Capità Sensible: 112 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon)

2.- Povedíllez: 108 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis)

3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)

4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)

5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)

6.- Senyor i senyora Musiquitas: 53 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 8 Marcelino Camacho + 5 bonus exclusivitat Marcelino Camacho)

7.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)

8.- Maruja4: 34 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre)

9.- Alfreddi Krugger: 33 punts (11 Samaranch + 13 Saramago + 4 Llàtzer Escarceller + 5 bonus exclusivitat Llàtzer Escarceller)

10.- Carpe Diem: 26 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis)

10.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

Llàtzer Escarceller tanca la paradeta

El dia 26 d’octubre ens va deixar Llàtzer Escarceller (96 anys), un home que al cinema, a la televisió i als nostres records sempre va ser vell.

Com a actor especialitzat en representar-se a si mateix, va fer d’ancià a pel·lícules com Los bingueros, La plaça del diamant o Makinavaja (I i II), en programes com el Filiprim o l’Un, dos, tres..., i al damunt dels escenaris a Rubianes solamente, entre d’altres obres.

En total, una vuitantena de papers secundaris que compaginava amb el seu quiosc de caramels a les Golondrines del port de Barcelona.

La desaparició del calb de Benny Hill català ens deixa un sol encertant, Alfredi Krugger, que s’embutxaca 4 punts més 5 d’exclusivitat. A finals d’any en podrien caure alguns més si es confirma el bonus de més edat.

La classificació queda així:


1.- Capità Sensible: 112 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon)
2.- Povedíllez: 108 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis)
3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)
4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)
5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)
6.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)
7.- Senyor i senyora Musiquitas: 45 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre)
8.- Maruja4: 34 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre)
9.- Alfreddi Krugger: 33 punts (11 Samaranch + 13 Saramago + 4 Llàtzer Escarceller + 5 bonus exclusivitat)
10.- Carpe Diem: 26 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis)
10.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)
12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

(PD: Josep Maria Bachs és l’únic supervivent del Filiprim, després de la desaparició de Jaume Sorribas, l’encarregat, Jordi Estadella i ara Llàtzer Escarceller.)

Manuel Alexandre, l'"agüelico" del cinema espanyol

Alexandre va tenir sort. La majoria d'actors de repartiment quan arriben a una certa edat passen a formar part del mausoleu del cinema. Sobretot si van desenvolupar una carrera de blanc i negre, desarrollisme i cartilla de racionament. Però les sèries televisives i una certa querència del cinema espanyol per recuperar certes cares (López Vázquez, Landa, Agustín González...) van fer que l'actor madrileny pogués viure de la seva professió fins al final.

Va treballar en desenes de films, alguns d'ells tan emblemàtics com "Bienvenido míster Marshall", "Atraco a las tres", "Plácido" o "Calabuch". I en algunes de les sèries més populars de les darreres dècades, com ara "Siete vidas", "Hospital central" o "Los ladrones van a la oficina". Gràcies sobretot a aquesta darrera època -amanida amb destacats papers a pel·lícules com "Incautos"o "¿Y tú quién eres?" el van convertir en l'"agüelico" més entranyable del cinema ibèric.

Alexandre va morir el dia 12 d'octubre, a tan sols un mes de fer 93 anys. Són doncs vuit punts que van a parar al sarró de Maruja4 i els Musiquitas, que encadenen dos encerts seguits. Felicitats! La classificació queda com segueix:

1.- Capità Sensible: 112 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon)

2.- Povedíllez: 108 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis)

3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)

4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)

5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)

6.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)

7.- Senyor i senyora Musiquitas: 45 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre)

8.- Maruja4: 34 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre)

9.- Carpe Diem: 26 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis)

10.- Alfreddi Krugger: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

10.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

En Tony Curtis no era només guapo

Era un tros d'actor. Capaç de brodar la comèdia amb "Ningú no és perfecte". De jugar a l'ambigüitat sexual a l'"Espartac" de Kubrick. De no desentonar a l'acció d'"Els víkings". I alhora capaç de presentar un full de serveis com a seductor comparable fins i tot al de Warren Beatty.

Bernard Schwartz, nom autèntic de Curtis, ens va deixar el passat 30 de setembre a l'edat de 85 anys. Era un actor versàtil com pocs, un seductor de mena i un dels rostres que va marcar tota una generació de fantasies femenines (i algunes de masculines) . Fantasies de programa doble, de cadires de fusta i cel·luloide que cremava amb facilitat.

Al seu currículum cinematogràfic hi figuren els millors directors: el ja esmentat oncle Stanley, Carol Reed, Blake Edwards, Billy Wilder, Robert Mulligan, Elia Kazan... I al seu personal, Deborah Kerr (mare de Jamie Lee Curtis), Marilyn Monroe, . Una quinzena de punts que van a parar al compte de Carpe Diem. Maruja4, Povedíllez i el tàndem Sr. i sra. Musiquitas.

La classificació queda així:

1.- Capità Sensible: 112 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon)

2.- Povedíllez: 108 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis)

3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)

4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)

5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)

6.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)

7.- Senyor i senyora Musiquitas: 37 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis)

8.- Carpe Diem: 26 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis)

8.- Maruja4: 26 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis)

10.- Alfreddi Krugger: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

10.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

Laurent Fignon, el de la cueta al vent

No es pot dir que fos el ciclista més estimat del pilot. En part, perquè li va tocar ser rival d'un monstre com Bernard Hinault i d'un americà amb història emotiva (és a dir, un tret anant de cacera) al darrere com Greg LeMond. Però, sobretot, pel seu mal caràcter i les seves sortides de to. Especialment odiat era a aquesta banda dels Pirineus, després que respongués, tot amabilitat ell, amb una escopinada un equip de Televisió Espanyola que li volia fer unes preguntes. Un angelet, vaja. Els anys van dulcificar el seu caràcter, i en els darrers temps, quan feia de comentarista al Tour, tothom ja parlava força millor d'ell.

Com tants altres ciclistes (casualitat, és clar) ens ha deixat prematurament. Amb només 50 anys, que equivalen a 50 punts com 50 sols per a Gog&Magog, Llop Poruc, Puigdomènech, Povedíllez i Capità Sensible. Aquest darrer fa un fort demarratge (amb perdó) al capdavant de la cursa, mentre que Llop Poruc puntua per primer cop.

La classificació queda ara així:

1.- Capità Sensible: 112 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon)

2.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)

3.- Povedíllez: 93 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon)

4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)

5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)

6.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)

7.- Alfreddi Krugger: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

8.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

9.- Senyor i senyora Musiquitas: 22 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)

10.- Carpe Diem: 11 punts (Samaranch)

10.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

10.- Maruja4: 11 punts (Samaranch)

Toute le reste est silence

Saramago, el cec lúcid

El primer i, de moment, únic Nobel de Literatura en llengua portuguesa. No és mal bagatge per a José Saramago, si tenim en compte que el portuguès ha estat l'eina de Pessoa, d'António Lobo Antunes, d'Eça de Quiròs o, per què no dir-ho, de Vinicius de Moraes i António Carlos Jobim.

Saramago, una figura clau per entendre la societat del segle XX, va ser autor d'obres com "Assaig sobre la ceguesa", "Assaig sobre la lucidesa,"La balsa de pedra" o "L'any de la mort de Ricardo Reis". Escriptor compromès com pocs, no va amagar mai les seves idees comunistes, el seu agnosticisme i les seves duríssimes crítiques contra els abusos de l'Església.

José Saramago va morir a la seva casa de Lanzarote el passat 18 de juny als 87 anys. Són 13 punts que van a parar als comptes de PR Guspira, Alfredi Krugger i Capità Sensible, que empata en el lideratge amb Kalispera. Com sabeu, en aquests casos ordenem la classificació provisional per ordre alfabètic.

1.- Capità Sensible: 62 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago)

2.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)
3.- Gog&Magog: 47 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat)
4.- Povedíllez: 43 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)
5.- Puigdomènech: 37 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper)
6.- Alfreddi Krugger: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

6.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

7.- Senyor i senyora Musiquitas: 22 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)

8.- Carpe Diem: 11 punts (Samaranch)
8.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)
8.- Maruja4: 11 punts (Samaranch)

Toute la reste est silence

El darrer viatge de Dennis Hopper

L'actor, director, fotògraf i (durant molts anys) drogoaddicte i alcohòlic nord-americà Dennis Hopper ens ha deixat finalment aquest 29 de maig, després d'uns mesos consumint-se per un fulminant càncer de pròstata i sense poder culminar la seva darrera obra: divorciar-se de la seva darrera (i cinquena) dona, amb la qual estava casat des de feia 14 anys, per no deixar-li un duro d'herència. S'ha de tenir mala llet. Com mala llet tenien alguns dels seus personatges més recordats, el del pertorbat dolent de 'Blue Velvet' i la seva mascareta de gas o el del no més dolent (però sí més sofisticat) malvat de 'Speed'.

Tot i aquestes i d'altres magnífiques intervencions en més de 150 pel·lícules, a Dennis Hopper el recordaran per sempre més pels seus passejos en chopper pel Sud profund al costat de Peter Fonda a Easy Rider, un film que va ser una de les icones fonamentals de la contracultura dels anys 60, abans que tots els seus representants comencessin a rodolar pel pendent dels abusos químics o a ascendir per l'escala de l'èxit social i econòmic, segons el cas. El que no s'imaginaven els grenyuts de l'època és que aquest Hopper germà bessó de Freewheelin' Franklin (el dels Freak Brothers) anys després faria campanya pel partit republicà, donant importants morterades a tres coneguts amics de la llibertat com Reagan, Bush Pare i Bush fill.

Un dels darrers papers importants de Dennis Hopper va ser el d'un improbable professor aficionat a les jovenetes a Elegy, de la directora catalana Isabel Coixet. No s'ha pogut establir amb seguretat si treballar a les ordres de la reina del gafapastisme li va accelerar la mort.

Només dos concursants han tingut la suficient visió de joc com per sumar els 26 bonics punts que dona la desaparició de Hopper. Es tracta de Kalispera, que porta ja quatre encerts i es posa ni més ni menys que líder, i Puigdomènech, que abandona el pilot i surt en persecució del grup capdavanter. Tots dos agraeixen de tot cor al finat que hagi tingut la decència d'allargar l'agonia fins a dues setmanes després del seu 74è aniversari. La classificació queda ara així:

1.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)
2.- Capità Sensible: 49 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes)
3.- Gog&Magog: 47 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat)
4.- Povedíllez: 43 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)
5.- Puigdomènech: 37 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper)
6.- Senyor i senyora Musiquitas: 22 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)
6.- Alfreddi Krugger: 11 punts (Samaranch)
6.- Carpe Diem: 11 punts (Samaranch)
6.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)
6.- Maruja4: 11 punts (Samaranch)
6.- PR Guspira: 11 punts (Samaranch)

Tout le reste est silence

Dio: Catch the Rainbow

Es deia Ronald James Padavona però tots els heviorros del món el coneixen com a Ronnie Dio. La seva era una d'aquelles veus poderoses i agudes que acompanyen als grups grenyuts i de molts solos de guitarra inflamada.
Ell fardava de no haver après mai a cantar en una escola oficial. La clau del seu xorro la treia de l'excel·lent respiració, tècnica que va aprendre quan era jovenet i tocava la trompa. (Efectivament, aquesta trompa)
Els grups més exitosos pels que va cantar són Rainbow -amb el guitarra de Deep Purple, Ritchie Blackmore-, Black Sabbath -substituint a un altre gran metal-geni Ozzy Osbourne- i el grup que tenia el seu mateix àlies: Dio; sobrenom que va manllevar d'un conegut mafiós.
Una de les aparicions més famoses -i brillants- de Dio en els darrers anys és la que fa a la pel·lícula "Tenacious D in The Pick of Destiny" (2006) on surt del póster d'un Jack Black menor d'edat que es vol convertir en estrella del rock and roll.
Dio també apareix a "Metal: a Headbanger's Journey" (2005), un documental molt ben rodat sobre el passat i el present del Hevy Metal. En aquest documental Dio s'atribueix la invenció de les banyes del dimoni. Tot i que aquestes apareixen amb anterioritat a la portada del "Yellow Submarine" (The Beatles, 1969) de la mà de John Lennon i els Parliament també ho feien servir, el cert és que amb Dio que el símbol es converteix en gest inequívoc del rock and roll. Segons diu al documental, va pendre les banyes de seva àvia, italiana del sud, que les feia servir per a treure's el 'malocchio' que altres li havien enviat.

Dio té el seu propi carreró a Cortland, estat de Nova York, on va viure gran part de la seva infància i joventut. És el moment de demanar al cotxe de Google Street View que hi faci una passejada.

Ronnie Dio va morir el 16 de maig per culpa d'un càncer d'estómac. Tenia 67 anys.
Només el Capità Sensible el tenia a la llista. Això vol dir que li pertoquen 33 punts, més 5 d'exclusivitat i es posa en primer lloc.

1.- Capità Sensible: 49 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes)
2.- Gog&Magog: 47 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat)
3.- Povedíllez: 43 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)
4.- KaliSpera: 36 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)
5.- Senyor i senyora Musiquitas: 22 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)
5.- Alfreddi Krugger: 11 punts (Samaranch)
5.- Carpe Diem: 11 punts (Samaranch)
5.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)
5.- Maruja4: 11 punts (Samaranch)
5.- PR Guspira: 11 punts (Samaranch)
5.- Puigdomènech: 11 punts (Miguel Delibes)

Der Rest ist Schweigen

Mor el president de Nigèria, Umaru Yar'Adua

Els presidents dels països africans acostumen a reunir en la seva persona tres característiques: ser militars, corruptes i haver arribat al poder gràcies a un cop d'estat. Umaru Yar'Adua no era militar ni va necessitar d'una casernada per ocupar la presidència, però els comicis que va guanyar en el seu dia feien tuf de podrit, i el seu mandat no es va caracteritzar precisament pel foment de la justícia i la igualtat social.

La seva mort, als 58 anys, deixa el gegant africà (amb permís de la República Sud-africana) orfe. Com a mínim fins que algú decideixi agafar la pistola o manipular una urna. El que ens interessa és que l'encert de Yar'Adua és una jugada mestra de Gog&Magog, que es col·loquen líders en el seu debut:

1.- Gog&Magog: 47 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat)

2.- Povedíllez: 43 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)

3.- KaliSpera: 36 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)

4.- Senyor i senyora Musiquitas: 22 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)

5.- Alfreddi Krugger: 11 punts (Samaranch)

5.- Capità Sensible: 11 punts (Miguel Delibes)

5 .- Carpe Diem: 11 punts (Samaranch)

5.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

5.- Maruja4: 11 punts (Samaranch)

5.- PR Guspira: 11 punts (Samaranch)

5.- Puigdomènech: 11 punts (Miguel Delibes)

Da rest is sailens

El senyor dels anells

Juan Antonio o Joan Antoni. Digueu-li com volgueu. Des del dia de la seva mort, el passat 21 d'abril, ens hem fet un fart de veure-ho escrit de les dues maneres. Un reflex de la divisió que provocava la controvertida figura del Marquès de Samaranch. Falangista, procurador a les Corts de Franco, president de la Diputació de Barcelona quan aquesta encara s'escrivia en castellà, j.A. era, per sobre de tot, un supervivent. Un jugador amb una visió de joc privilegiada sobre qualsevol terreny. Va saber sobreviure al final del règim i va aprofitar la seva posició com a ambaixador espanyol a la URSS per teixir una xarxa d'aliances que li va permetre, anys després, arribar a la presidència del Comitè Olímpic Internacional.

Samaranch, que també es movia amb habilitat a les aigües bancàries (va ser, així mateix, conseller general de La Caixa) va revitalitzar el moribund COI i va convertir els Jocs en l'espectacle més gran del món, en una màquina de fer diners. Això li va valer el respecte i l'admiració dels principals líders mundials, que el van acceptar com un dels seus.

Tenia 89 anys quan la mort va venir a visitar-lo a la seva ciutat, Barcelona, gairebé dues dècades després de la celebració dels JJOO de 1992, en els que va tenir un paper crucial.

Ni més ni menys que vuit participants el tenien a les seves llistes.Són 11 puntets per cadascun. Així queda, doncs, la classificació.

1.- Povedíllez: 43 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch).

2.- KaliSpera: 36 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)

3.- Senyor i senyora Musiquitas: 22 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)

4.- Alfreddi Krugger: 11 punts (Samaranch)

4.- Capità Sensible: 11 punts (Miguel Delibes)

4 .- Carpe Diem: 11 punts (Samaranch)

4.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

4.- Maruja4: 11 punts (Samaranch)

4.- PR Guspira: 11 punts (Samaranch)

4.- Puigdomènech: 11 punts (Miguel Delibes)

Da rest is sailens

L'ombra de Delibes serà allargada

Gran de les lletres espanyoles. Renovador del llenguatge, col·leccionista de premis i autor d'algunes de les novel·les més destacades de la literatura castellana del segle XX. Miguel Delibes va morir l'11 de març, deixant un llegat brillant, ple d'històries que combinaven el xoc de la vida urbana i la vida rural, els nous i els vells valors, testimoni viu d'una Espanya a qui el progrés agafava amb el pas canviat.

Acadèmic des de feia dècades, el val·lisoletà va renovar el llenguatge i va influir en ben bé un parell de generacions d'escriptors. Va signar obres com "Cinco horas con Mario", "La sombra del ciprés es alargada" o "El hereje". Però els aficionats al cinema sempre li agrairem haver escrit "Los santos inocentes", espectacular matèria primera per a una adaptació de Mario Camus, amb uns inolvidables Paco Rabal i Alfredo Landa.

Tenia 89 anys quan el càncer va acabar amb la seva resistència. Són 11 punts que van al sarró de cinc participants. Tres d'ells s'estrenen.


1.- Povedíllez: 32 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes).

2.- KaliSpera: 25 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes)

3.- Capità Sensible: 11 punts (Miguel Delibes)

4.- Puigdomènech: 11 punts (Miguel Delibes)

5.- Senyor i senyora Musiquitas: 11 punts (Miguel Delibes)

The Rest is Silence

Qui vigilarà el sègol?

JD Salinger es lia a pinyes amb un fotògraf

J.D Salinger és un dels escriptors més celebrats pels americans del sXX. Molts dels que avui volten els 40 anys han hagut de llegir-se la seva obra més famosa a l'institut -és lectura obligatòria a molts High Schools- i parlen de "Catcher in the Rye" (Primera edició al castellà traduït com a "El Cazador oculto", després com a "El Guardián entre en centeno") com un llibre que els ha acompanyat en el complicat pas per l'adolescència.

El Guardià és la història de Holden Caufield explicada en primera persona, un pijo que va de rebel i que es mira el pas de la infantesa a la vida adulta com el moment clau de pèrdua de la inocència i uns valors que algú considera purs. El llibre, molt recomanable per a adolescents rebels i estudiosos d'obres iniciàtiques (bildungsroman, es com els estudiosos li diuen al gènere en qüestió), va tenir el seu moment polèmic per utilitzar un llenguatge que a la dècada dels 50 era considerat adult, obsè i groller. Vist amb la perspectiva del temps, hom pot dir que l'estil d'aquesta petita obra literària és modern i àgil.

Val a dir, però que a més d'un, aquest llibre no l'ha ajudat gens a fer-se una persona de profit: Mark David Chapman, l'assassí de John Lennon, duia una còpia d'aquest llibre quan va disparar al Beatle a Nova York i John Hinckley, el que va intentar matar a Ronald Reagan al 1981, va declarar estar molt influenciat pels pensaments de Holden Caufield explicats en el llibre de Salinger.

Poca cosa més se sap de JD Salinger. Era una persona que no donava entrevistes des del 1980 i que no havia publicat res des de 1965. Va nèixer a Nova York el 1 de gener de 1919 i per tant, quan es va morir, el 27 de gener, tenia 91 anys.

JD Salinger estava a la llista de Kalispera 2010. I gràcies a això es posa a la segona posició de la nostra llista amb 14 punts (9 per l'edat del finat més 5 per l'exclusivitat).

La llista queda així:

1. Povedíllez: 21 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat).
2. KaliSpera 2010: 14 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat)

The Rest is Silence

Aprofitem aquest post per a acomiadar a Ali Hassan al-Mayid, conegut pels seus amics com a Alí "el Químic" degut a la seva facilitat a l'hora de reaccionar positivament davant els reptes més adversos. Li agradava jugar amb el gas mostassa i se'l va declarar culpable de l'extermini de 5.000 kurds. L'Alí, que havia estat ministre de defensa a l'Iraq de Hussein, va ser executat pel govern Iraquià post-Hussein el passat 26 de gener. Cap dels participants l'havia posat a les seves llistes del 2010.