dijous, d’octubre 20, 2011

Steve Jobs, visionari que va acostar la tecnologia al ciutadà


Si no sabíeu com denominar Steve Jobs, alma mater d'Apple i exponent del somni americà, els articles publicats a tot el món en motiu de la seva mort us poden donar una pista. El mot visionari apareix en un alt percentatge d'aquests escrits. No som qui, doncs, per no seguir la tendència. Sobretot perquè aquest adjectiu resumeix la trajectòria vital d'un home que, juntament amb Steve Wozniak, va crear Apple, una de les empreses tecnològiques més influents de la història.

Corria 1976 i els ordinadors personals eren lents, lletjos i complicats. Per fer-los anar calia saber programar, condició que descartava que les noves màquines fossin l'èxit massiu de vendes. Jobs i Woz van acabar amb la complicació ideant un menú per icones. Idea que després va ser copiada sense remordiments per una altra companyia emergent, Microsoft, per al seu nou sistema operatiu, Windows.

A més, Apple es va posicionar com una empresa de productes premium, de prestigi. Els seus ordinadors eren força ràpids. A més, estèticament estaven molt millor resolts que els PC de l'època. I, per cert, eren molt més cars. Cercle tancat. Un ordinador, fins aleshores eina industrial i d'investigació, esdevenia un producte desitjat i que encaixava perfectament a l'estudi de casa.

El triomf definitiu de Jobs (i, de pas, d'Apple) no va arribar fins a finals dels 90. Jobs havia tornat a l'empresa que havia creat i de la que havia estat acomiadat anys abans. Es dirigia cap a una fallida més que probable i la va convertir en un actor principal dins la societat contemporània. I ho va fer amb unes quantes idees revolucionàries: iMac, iPod, iTunes i, més endavant, iPhone i iPad.

La resta és prou coneguda: Apple va esdevenir en una referència no només en matèria de tecnologia, sinó també d'estètica i de facilitat d'ús. Els seus productes han acabat marcant el camí del sector. Són envejats, copiats i, en algun cas, millorats.

Aquest va ser el mèrit del visionari: els seus productes han contribuït a canviar hàbits socials i pràctiques de la indústria. El sector de la música no és el mateix després de l'iPod i d'iTunes, igual que les telefòniques han hagut de variar estratègies després de l'iPhone.

La xarxa recorda també la seva passió per la feina i per la vida, que transmetia amb les seves inigualables communication skills, a conferències com la recordada a la Universitat de Stanford, el 2005.

Jobs va morir el passat 5 d'octubre, víctima d'un càncer de pàncrees, a l'edat de 56 anys. Són, doncs, 44 punts que van a parar al sarró de PR Guspira, Gog&Magog -que recuperen el lideratge-, Canija i de Pitufilla, que s'estrena oficialment a la llista.
Així estan les coses:


  1. Gog&Magog: 137 punts (37 Gerry Rafferty + 5 primer de l'any + 5 exclusivitat Gerry Rafferty + 46 Severiano Ballesteros + 44 Steve Jobs)
  2. PR Guspira: 117 punts (73 Amy Winehouse + 44 Steve Jobs)
  3. Alohomora: 94 punts (21 Liz Taylor + 73 Amy Winehouse)
  4. Canija: 90 punts (46 Severiano Ballesteros + 44 Steve Jobs)
  5. KaliSpera: 85 punts (21 Liz Taylor + 46 Severiano Ballesteros + 13 Jorge Semprún + 5 exclusivitat Jorge Semprún)
  6. Los Pollastres: 73 punts (Amy Winehouse)
  7. Pitufilla: 44 punts (Steve Jobs)
  8. Povedíllez: 43 punts (1 Ernesto Sabato + 5 exclusivitat Ernesto Sabato + 1 Carles Sentís + 5 exclusivitat Carles Sentís + 23 Jordi Dauder + 5 exclusivitat Jordi Dauder)
  9. Maruja4: 32 punts (21 Liz Taylor + 6 Heribert Barrera + 5 exclusivitat Heribert Barrera)
  10. Capità Sensible: 22 punts (17 Jack Kevorkian + 5 exclusivitat Jack Kevorkian)
  11. Sr. i sra. Musiquitas: 11 punts (6 María Isbert + 5 exclusivitat María Isbert.

Da rest is sailens