El cineasta francès Eric Rohmer traslladava com ningú al cinema els conflictes i les esperances del nostre temps. Les seves pel·lícules eren d'una senzillesa equívoca. De tan simple que semblava la posada en escena, de tan naturals les interpretacions i els diàlegs, costava fer-se càrrec que es contemplava una ficció. El treball que hi havia al darrera es feia invisible. I és un dels grans mèrits de Rohmer. Sota una aparença anodina, personatges quotidians s'enamoraven, es desesperaven, s'il·lusionaven, dubtaven i traïen a tort i a dret. La vida en 90 minuts, allà, davant nostre, feta cel·luloide.Rohmer tenia el talent d'explicar els grans temes (i dilemes) de l'existència en films planers, on tots ens hi podíem reconèixer. Cal moltíssim talent per explicar tot això de la manera que ho feia ell. Ho feia fàcil, intel·ligible, clar com el raig verd que veuen les protagonistes d'un dels seus films més coneguts. La seva sèrie de contes morals (gràcies, Capità Sensible, pel titular d'aquest post), "La rodilla de Clara" o "La col·leccionista" són algunes de les pel·lícules que tothom qui volgués entendre el cinema de finals del segle XX.
Rohmer, un dels grans, referent més enllà de la Nouvelle Vague, va morir el passat dia 11 a l'edat de 89 anys. Ha tingut l'honor d'obrir la competició 2010 i premia amb 21 punts Povedíllez, l'únic que el tenia a la llista.
Així queda, doncs, la classificació:
1.- Povedíllez: 21 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat).
La resta, a zero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada