Blake Edwards, mestre de la comèdia sofisticada

Sumem, per una banda, un guió ple de situacions còmiques diguem-ne fàcils, hereves de l'"slapstick". Ja sabeu: persecucions absurdes, doloroses trompades i pastissos a la cara. Per una altra banda, un actor tan histriònic com Peter Sellers. Resultat? El més normal hauria estat que ara recordaríem "La pantera rosa" o "El guateque" com un altre "Aterra com puguis", amb tots els respectes per l'obra mestra del trio Abrahams/Zucker.
Però, ah, amics, si al mig de l'equació col·loquem dues paraules, tot canvia. I les dues paraules són el nom del nostre homenatjat: Blake Edwards. La seva posada en escena, el seu talent visual, la seva mà amb els actors i, sobretot, el seu sentit del ritme van fer que les seves comèdies tinguessin la dosi justa de destral i de ganivet de sushi.
I, per sort per a nosaltres, va demostrar que la seva atracció per les joies exquisides no es limitava a les panteres. "Breakfast at Tiffany's", dolça i àcida alhora, va ser una de les culminacions de la carrera d'Audrey Hepburn i, sense dubte, el sostre de George Peppard. També va deixar per a la història "Dies de vi i roses", tristíssima crònica de l'alcoholisme que encara avui algú fa servir (erròniament) com a metàfora dels bons temps passats. I, tot i el currículum, només va rebre un solitari Oscar honorífic a la seva carrera.
Edwards va morir el passat dia 16 a l'edat de 88 anys. Són 12 punts + cinc d'exclusivitat per a la companya KaliSpera, que gairebé assegura la cinquena plaça quan comencem la darrera setmana de competició.
Així queden les coses:

1.- Capità Sensible: 159 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon + 11 de Luis García Berlanga + 31 Captain Beefheart + 5 exclusivitat)

2.- Povedíllez: 119 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)

3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)

4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)

5.- KaliSpera: 79 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper + 12 Blake Edwards + 5 Exclusivitat Blake Edwards)

6.- Senyor i senyora Musiquitas: 53 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 8 Marcelino Camacho + 5 bonus exclusivitat Marcelino Camacho)

7.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)

8.- Maruja4: 45 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 11 de Luis García Berlanga)

9.- Carpe Diem: 37 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)

10.- Alfreddi Krugger: 33 punts (11 Samaranch + 13 Saramago + 4 Llàtzer Escarceller + 5 bonus exclusivitat Llàtzer Escarceller)

11.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

ד

Freak entre els freaks: Captain Beefheart

És molt més fàcil trobar gent capaç de dir que el Captain Beefheart és un artista fonamental en la música del segle XX que no pas trobar els que realment han escoltat amb cura i dedicació l'obra d'aquest geni avantguardista.

Don Van Vliet va ser un hippie tripós que quan anava al cole ja s'havia fet amic de l'altre pillat del moment: el gran Frank Zappa. La trajectòria d'ambdós artistes ha anat bastant de la mà i Zappa va produir l'obra mestre del Captain, Trout Mask Replica (1969), un cinc estrelles a Allmusic, a Q, el número 58 a la llista dels 500 millors discos de tots els temps segons Rolling Stone i el 25 segons la llista dels 200 millors discos del segle XX de la rockdelux.

Diuen que Van Vliet era un cabron, una espècie de Lars Von Trier que forçava als seus músics a passar-les canutes per a extreure tot el seu poder creatiu. El cas és que sigui a través de l'extorsió o de la tortura, la banda que acompanya a Beefheart en les seves obres mestres -His Magic Band- sona extrema i poderosa malgrat anar canviant de membres en els diferents discos.

La música de Captain Beefheart està en la intersecció inèdita entre la psicodèlia, el free jazz, el blues més seminal i el post punk. Amb totes aquests gèneres no és d'estranyar que es parli de Beefheart quan hom intenta definir a Tom Waits, a Slint, Sonic Youth o Pere Ubu. Artistes, tots ells, que han demostrat en entrevistes i discos homenatge el deute i respecte envers el músic californià.

En tot cas, malgrat ser un visionari, al Captain Beefheart no es va prendre gaire bé el fet de ser ningunejat pel públic que no entenia la seva obra i per això després d'estar una dècada -la dels 70s- picant pedra i intentant fer uns discos una mica més comercials va decidir tancar-se a la seva casa de Trinidad -Califòrnia- i dedicar el seu talent artístic a altres disciplines com la poesia i, molt especialment, la pintura. I de fet, ha estat com a pintor on la comunitat artística l'ha sabut valorar més.

A principis dels 90s, li van diagnosticar esclerosi múltiple. El cor de vedella del Capità va deixar de bategar el 17 de desembre del 2010.

El tenia a la llista un altre Capità, el Sensible, que gràcies a l'exclusivitat del seu nomenament s'emporta els 5 punts de bonus més els 31 que li toquen per l'edat de Van Vliet quan es va morir.

1.- Capità Sensible: 159 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon + 11 de Luis García Berlanga + 31 Captain Beefheart + 5 exclusivitat)

2.- Povedíllez: 119 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)

3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)

4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)

5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)

6.- Senyor i senyora Musiquitas: 53 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 8 Marcelino Camacho + 5 bonus exclusivitat Marcelino Camacho)

7.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)

8.- Maruja4: 45 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 11 de Luis García Berlanga)

9.- Carpe Diem: 37 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)

10.- Alfreddi Krugger: 33 punts (11 Samaranch + 13 Saramago + 4 Llàtzer Escarceller + 5 bonus exclusivitat Llàtzer Escarceller)

11.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

די רעשט איז שטילקייַט

Berlanga, un mal espanyol

Segons la llegenda, Franco va dir d'ell: "Berlanga no és un comunista, és molt pitjor que això. És un mal espanyol". Era 1962 i "El Verdugo" -i segons alguns- la seva millor pel·lícula, s'estrenava al Festival de Venècia tot i la pressió del govern franquista per a evitar-ho. El film -que en algunes versions angleses es va titular "Not on Your Life"- va guanyar el premi de la crítica internacional. Amb ell es demostrava com es podia fer cinema i deixar en evidència el règim des de l'humor -aquí molt negre- i la subtilesa.

Berlanga utilitza la ironia i el sarcasme per a fer mofa del franquisme social i d'aquesta manera planta una pica on molts no s'atreveixen.

La primera pel·lícula la va codirigir amb en Juan Antonio Bardem -Esa Pareja Feliz (1953)-. "Bienvenido Mister Marshall (1953) és el primer exemple i segurament el més famós d'aquesta sornegueria. Va ser la seva primera pel·lícula com a director en solitari i tenia 33 anys quan es va estrenar. Entre els 50 i els 60 és quan Berlanga estrena les seves millors obres: Calabuch (1956), Los jueves, milagro (1957), Plácido (1961) y El Verdugo (1963) són obres mestres.

La censura no sabia com prendre's aquelles pel·lícules que no estaven polititzades i no eren tan irreverents com les de l'exiliat Buñuel. D'aquesta manera, Berlanga es va especialitzar en una tasca no gens fàcil, dir el que pensava sense que ningú -ni l'evident objecte de l'escarni- es donés per al·ludit.

És precisament aquest l'aspecte de la seva personalitat que més sorprèn. A les poques hores de la seva mort podien llegir-se a la web obituaris laudatoris del director de València als webs de referència de la dreta reaccionària i de l'esquerra radical.

Malauradament, si bé Berlanga va tenir grans moments com a creador contra la dictadura, amb la democràcia va perdre una mica el nord i tret de dues honroses excepcions: La escopeta nacional (1977) i La Vaquilla (1985), la resta del seu cinema es va convertir -sovint- en un clixé mediocre i xavacà.

Als anys 80 Berlanga va compaginar la seva feina de director de cinema amb la de president i instigador del premi de literatura eròtica "La sonrisa vertical", un premi que va donar-se des del 1979 i fins al 2004 i que pretenia "recuperar el culte a l'erecció i l'hedonisme".

Luis García-Berlanga Martí va morir el 13 de novembre del 2010. Tenia 89 anys (=11punts).

Estava a la llista de Carpe Diem, Maruja4, el Capità Sensible i Povedíllez. No provoca canvis al capdavant de la classificació però fa que Carpe Diem avanci a la novena posició i es posi al davant d'Alfreddi Krueger:

1.- Capità Sensible: 123 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon + 11 de Luis García Berlanga)

2.- Povedíllez: 119 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)

3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)

4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)

5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)

6.- Senyor i senyora Musiquitas: 53 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 8 Marcelino Camacho + 5 bonus exclusivitat Marcelino Camacho)

7.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)

8.- Maruja4: 45 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 11 de Luis García Berlanga)

9.- Carpe Diem: 37 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)

10.- Alfreddi Krugger: 33 punts (11 Samaranch + 13 Saramago + 4 Llàtzer Escarceller + 5 bonus exclusivitat Llàtzer Escarceller)

11.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

O resto é silêncio

Marcelino Camacho, el (pen)últim comunista actiu

Lluïa un impecable currículum d'oposició al franquisme i de lluita pels drets dels treballadors. Va començar des d'abaix de tot, com a humil obrer afiliat, amb només 17 anys, al Partit Comunista. Activisme, detencions i fuga a l'estranger... I fundació del sindicat que seria la seva vida: Comissions Obreres. Encara no havia arribat a la trentena i ja era un símbol.

Tot un caràcter que es resumia en la seva divisa: "Ni nos domaron, ni nos doblaron, ni nos van a domesticar". Però el que no va aconseguir el franquisme ho va fer la democràcia. La seva llum es va anar extingint, el seu paper es va difuminar i el seus correligionaris el van fer fora de la secretaria general del sindicat. Els nous temps es menjaven el vell lluitador.

Camacho va morir el passat 29 d'octubre. Comptava 92 anys. Són, doncs, vuit punts que van a parar íntegrament al compte dels Musiquitas. I cinc del bonus d'exclusivitat ja en són 13.
La classificació queda així:

1.- Capità Sensible: 112 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon)

2.- Povedíllez: 108 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis)

3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)

4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)

5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)

6.- Senyor i senyora Musiquitas: 53 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 8 Marcelino Camacho + 5 bonus exclusivitat Marcelino Camacho)

7.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)

8.- Maruja4: 34 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre)

9.- Alfreddi Krugger: 33 punts (11 Samaranch + 13 Saramago + 4 Llàtzer Escarceller + 5 bonus exclusivitat Llàtzer Escarceller)

10.- Carpe Diem: 26 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis)

10.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

Llàtzer Escarceller tanca la paradeta

El dia 26 d’octubre ens va deixar Llàtzer Escarceller (96 anys), un home que al cinema, a la televisió i als nostres records sempre va ser vell.

Com a actor especialitzat en representar-se a si mateix, va fer d’ancià a pel·lícules com Los bingueros, La plaça del diamant o Makinavaja (I i II), en programes com el Filiprim o l’Un, dos, tres..., i al damunt dels escenaris a Rubianes solamente, entre d’altres obres.

En total, una vuitantena de papers secundaris que compaginava amb el seu quiosc de caramels a les Golondrines del port de Barcelona.

La desaparició del calb de Benny Hill català ens deixa un sol encertant, Alfredi Krugger, que s’embutxaca 4 punts més 5 d’exclusivitat. A finals d’any en podrien caure alguns més si es confirma el bonus de més edat.

La classificació queda així:


1.- Capità Sensible: 112 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon)
2.- Povedíllez: 108 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis)
3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)
4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)
5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)
6.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)
7.- Senyor i senyora Musiquitas: 45 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre)
8.- Maruja4: 34 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre)
9.- Alfreddi Krugger: 33 punts (11 Samaranch + 13 Saramago + 4 Llàtzer Escarceller + 5 bonus exclusivitat)
10.- Carpe Diem: 26 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis)
10.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)
12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

(PD: Josep Maria Bachs és l’únic supervivent del Filiprim, després de la desaparició de Jaume Sorribas, l’encarregat, Jordi Estadella i ara Llàtzer Escarceller.)

Manuel Alexandre, l'"agüelico" del cinema espanyol

Alexandre va tenir sort. La majoria d'actors de repartiment quan arriben a una certa edat passen a formar part del mausoleu del cinema. Sobretot si van desenvolupar una carrera de blanc i negre, desarrollisme i cartilla de racionament. Però les sèries televisives i una certa querència del cinema espanyol per recuperar certes cares (López Vázquez, Landa, Agustín González...) van fer que l'actor madrileny pogués viure de la seva professió fins al final.

Va treballar en desenes de films, alguns d'ells tan emblemàtics com "Bienvenido míster Marshall", "Atraco a las tres", "Plácido" o "Calabuch". I en algunes de les sèries més populars de les darreres dècades, com ara "Siete vidas", "Hospital central" o "Los ladrones van a la oficina". Gràcies sobretot a aquesta darrera època -amanida amb destacats papers a pel·lícules com "Incautos"o "¿Y tú quién eres?" el van convertir en l'"agüelico" més entranyable del cinema ibèric.

Alexandre va morir el dia 12 d'octubre, a tan sols un mes de fer 93 anys. Són doncs vuit punts que van a parar al sarró de Maruja4 i els Musiquitas, que encadenen dos encerts seguits. Felicitats! La classificació queda com segueix:

1.- Capità Sensible: 112 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon)

2.- Povedíllez: 108 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis)

3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)

4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)

5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)

6.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)

7.- Senyor i senyora Musiquitas: 45 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre)

8.- Maruja4: 34 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre)

9.- Carpe Diem: 26 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis)

10.- Alfreddi Krugger: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

10.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

En Tony Curtis no era només guapo

Era un tros d'actor. Capaç de brodar la comèdia amb "Ningú no és perfecte". De jugar a l'ambigüitat sexual a l'"Espartac" de Kubrick. De no desentonar a l'acció d'"Els víkings". I alhora capaç de presentar un full de serveis com a seductor comparable fins i tot al de Warren Beatty.

Bernard Schwartz, nom autèntic de Curtis, ens va deixar el passat 30 de setembre a l'edat de 85 anys. Era un actor versàtil com pocs, un seductor de mena i un dels rostres que va marcar tota una generació de fantasies femenines (i algunes de masculines) . Fantasies de programa doble, de cadires de fusta i cel·luloide que cremava amb facilitat.

Al seu currículum cinematogràfic hi figuren els millors directors: el ja esmentat oncle Stanley, Carol Reed, Blake Edwards, Billy Wilder, Robert Mulligan, Elia Kazan... I al seu personal, Deborah Kerr (mare de Jamie Lee Curtis), Marilyn Monroe, . Una quinzena de punts que van a parar al compte de Carpe Diem. Maruja4, Povedíllez i el tàndem Sr. i sra. Musiquitas.

La classificació queda així:

1.- Capità Sensible: 112 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon)

2.- Povedíllez: 108 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis)

3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)

4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)

5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)

6.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)

7.- Senyor i senyora Musiquitas: 37 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis)

8.- Carpe Diem: 26 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis)

8.- Maruja4: 26 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis)

10.- Alfreddi Krugger: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

10.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

Laurent Fignon, el de la cueta al vent

No es pot dir que fos el ciclista més estimat del pilot. En part, perquè li va tocar ser rival d'un monstre com Bernard Hinault i d'un americà amb història emotiva (és a dir, un tret anant de cacera) al darrere com Greg LeMond. Però, sobretot, pel seu mal caràcter i les seves sortides de to. Especialment odiat era a aquesta banda dels Pirineus, després que respongués, tot amabilitat ell, amb una escopinada un equip de Televisió Espanyola que li volia fer unes preguntes. Un angelet, vaja. Els anys van dulcificar el seu caràcter, i en els darrers temps, quan feia de comentarista al Tour, tothom ja parlava força millor d'ell.

Com tants altres ciclistes (casualitat, és clar) ens ha deixat prematurament. Amb només 50 anys, que equivalen a 50 punts com 50 sols per a Gog&Magog, Llop Poruc, Puigdomènech, Povedíllez i Capità Sensible. Aquest darrer fa un fort demarratge (amb perdó) al capdavant de la cursa, mentre que Llop Poruc puntua per primer cop.

La classificació queda ara així:

1.- Capità Sensible: 112 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon)

2.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)

3.- Povedíllez: 93 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon)

4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)

5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)

6.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)

7.- Alfreddi Krugger: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

8.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

9.- Senyor i senyora Musiquitas: 22 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)

10.- Carpe Diem: 11 punts (Samaranch)

10.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

10.- Maruja4: 11 punts (Samaranch)

Toute le reste est silence

Saramago, el cec lúcid

El primer i, de moment, únic Nobel de Literatura en llengua portuguesa. No és mal bagatge per a José Saramago, si tenim en compte que el portuguès ha estat l'eina de Pessoa, d'António Lobo Antunes, d'Eça de Quiròs o, per què no dir-ho, de Vinicius de Moraes i António Carlos Jobim.

Saramago, una figura clau per entendre la societat del segle XX, va ser autor d'obres com "Assaig sobre la ceguesa", "Assaig sobre la lucidesa,"La balsa de pedra" o "L'any de la mort de Ricardo Reis". Escriptor compromès com pocs, no va amagar mai les seves idees comunistes, el seu agnosticisme i les seves duríssimes crítiques contra els abusos de l'Església.

José Saramago va morir a la seva casa de Lanzarote el passat 18 de juny als 87 anys. Són 13 punts que van a parar als comptes de PR Guspira, Alfredi Krugger i Capità Sensible, que empata en el lideratge amb Kalispera. Com sabeu, en aquests casos ordenem la classificació provisional per ordre alfabètic.

1.- Capità Sensible: 62 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago)

2.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)
3.- Gog&Magog: 47 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat)
4.- Povedíllez: 43 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)
5.- Puigdomènech: 37 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper)
6.- Alfreddi Krugger: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

6.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)

7.- Senyor i senyora Musiquitas: 22 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)

8.- Carpe Diem: 11 punts (Samaranch)
8.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)
8.- Maruja4: 11 punts (Samaranch)

Toute la reste est silence

El darrer viatge de Dennis Hopper

L'actor, director, fotògraf i (durant molts anys) drogoaddicte i alcohòlic nord-americà Dennis Hopper ens ha deixat finalment aquest 29 de maig, després d'uns mesos consumint-se per un fulminant càncer de pròstata i sense poder culminar la seva darrera obra: divorciar-se de la seva darrera (i cinquena) dona, amb la qual estava casat des de feia 14 anys, per no deixar-li un duro d'herència. S'ha de tenir mala llet. Com mala llet tenien alguns dels seus personatges més recordats, el del pertorbat dolent de 'Blue Velvet' i la seva mascareta de gas o el del no més dolent (però sí més sofisticat) malvat de 'Speed'.

Tot i aquestes i d'altres magnífiques intervencions en més de 150 pel·lícules, a Dennis Hopper el recordaran per sempre més pels seus passejos en chopper pel Sud profund al costat de Peter Fonda a Easy Rider, un film que va ser una de les icones fonamentals de la contracultura dels anys 60, abans que tots els seus representants comencessin a rodolar pel pendent dels abusos químics o a ascendir per l'escala de l'èxit social i econòmic, segons el cas. El que no s'imaginaven els grenyuts de l'època és que aquest Hopper germà bessó de Freewheelin' Franklin (el dels Freak Brothers) anys després faria campanya pel partit republicà, donant importants morterades a tres coneguts amics de la llibertat com Reagan, Bush Pare i Bush fill.

Un dels darrers papers importants de Dennis Hopper va ser el d'un improbable professor aficionat a les jovenetes a Elegy, de la directora catalana Isabel Coixet. No s'ha pogut establir amb seguretat si treballar a les ordres de la reina del gafapastisme li va accelerar la mort.

Només dos concursants han tingut la suficient visió de joc com per sumar els 26 bonics punts que dona la desaparició de Hopper. Es tracta de Kalispera, que porta ja quatre encerts i es posa ni més ni menys que líder, i Puigdomènech, que abandona el pilot i surt en persecució del grup capdavanter. Tots dos agraeixen de tot cor al finat que hagi tingut la decència d'allargar l'agonia fins a dues setmanes després del seu 74è aniversari. La classificació queda ara així:

1.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)
2.- Capità Sensible: 49 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes)
3.- Gog&Magog: 47 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat)
4.- Povedíllez: 43 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)
5.- Puigdomènech: 37 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper)
6.- Senyor i senyora Musiquitas: 22 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)
6.- Alfreddi Krugger: 11 punts (Samaranch)
6.- Carpe Diem: 11 punts (Samaranch)
6.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)
6.- Maruja4: 11 punts (Samaranch)
6.- PR Guspira: 11 punts (Samaranch)

Tout le reste est silence

Dio: Catch the Rainbow

Es deia Ronald James Padavona però tots els heviorros del món el coneixen com a Ronnie Dio. La seva era una d'aquelles veus poderoses i agudes que acompanyen als grups grenyuts i de molts solos de guitarra inflamada.
Ell fardava de no haver après mai a cantar en una escola oficial. La clau del seu xorro la treia de l'excel·lent respiració, tècnica que va aprendre quan era jovenet i tocava la trompa. (Efectivament, aquesta trompa)
Els grups més exitosos pels que va cantar són Rainbow -amb el guitarra de Deep Purple, Ritchie Blackmore-, Black Sabbath -substituint a un altre gran metal-geni Ozzy Osbourne- i el grup que tenia el seu mateix àlies: Dio; sobrenom que va manllevar d'un conegut mafiós.
Una de les aparicions més famoses -i brillants- de Dio en els darrers anys és la que fa a la pel·lícula "Tenacious D in The Pick of Destiny" (2006) on surt del póster d'un Jack Black menor d'edat que es vol convertir en estrella del rock and roll.
Dio també apareix a "Metal: a Headbanger's Journey" (2005), un documental molt ben rodat sobre el passat i el present del Hevy Metal. En aquest documental Dio s'atribueix la invenció de les banyes del dimoni. Tot i que aquestes apareixen amb anterioritat a la portada del "Yellow Submarine" (The Beatles, 1969) de la mà de John Lennon i els Parliament també ho feien servir, el cert és que amb Dio que el símbol es converteix en gest inequívoc del rock and roll. Segons diu al documental, va pendre les banyes de seva àvia, italiana del sud, que les feia servir per a treure's el 'malocchio' que altres li havien enviat.

Dio té el seu propi carreró a Cortland, estat de Nova York, on va viure gran part de la seva infància i joventut. És el moment de demanar al cotxe de Google Street View que hi faci una passejada.

Ronnie Dio va morir el 16 de maig per culpa d'un càncer d'estómac. Tenia 67 anys.
Només el Capità Sensible el tenia a la llista. Això vol dir que li pertoquen 33 punts, més 5 d'exclusivitat i es posa en primer lloc.

1.- Capità Sensible: 49 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes)
2.- Gog&Magog: 47 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat)
3.- Povedíllez: 43 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)
4.- KaliSpera: 36 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)
5.- Senyor i senyora Musiquitas: 22 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)
5.- Alfreddi Krugger: 11 punts (Samaranch)
5.- Carpe Diem: 11 punts (Samaranch)
5.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)
5.- Maruja4: 11 punts (Samaranch)
5.- PR Guspira: 11 punts (Samaranch)
5.- Puigdomènech: 11 punts (Miguel Delibes)

Der Rest ist Schweigen

Mor el president de Nigèria, Umaru Yar'Adua

Els presidents dels països africans acostumen a reunir en la seva persona tres característiques: ser militars, corruptes i haver arribat al poder gràcies a un cop d'estat. Umaru Yar'Adua no era militar ni va necessitar d'una casernada per ocupar la presidència, però els comicis que va guanyar en el seu dia feien tuf de podrit, i el seu mandat no es va caracteritzar precisament pel foment de la justícia i la igualtat social.

La seva mort, als 58 anys, deixa el gegant africà (amb permís de la República Sud-africana) orfe. Com a mínim fins que algú decideixi agafar la pistola o manipular una urna. El que ens interessa és que l'encert de Yar'Adua és una jugada mestra de Gog&Magog, que es col·loquen líders en el seu debut:

1.- Gog&Magog: 47 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat)

2.- Povedíllez: 43 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)

3.- KaliSpera: 36 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)

4.- Senyor i senyora Musiquitas: 22 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)

5.- Alfreddi Krugger: 11 punts (Samaranch)

5.- Capità Sensible: 11 punts (Miguel Delibes)

5 .- Carpe Diem: 11 punts (Samaranch)

5.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

5.- Maruja4: 11 punts (Samaranch)

5.- PR Guspira: 11 punts (Samaranch)

5.- Puigdomènech: 11 punts (Miguel Delibes)

Da rest is sailens

El senyor dels anells

Juan Antonio o Joan Antoni. Digueu-li com volgueu. Des del dia de la seva mort, el passat 21 d'abril, ens hem fet un fart de veure-ho escrit de les dues maneres. Un reflex de la divisió que provocava la controvertida figura del Marquès de Samaranch. Falangista, procurador a les Corts de Franco, president de la Diputació de Barcelona quan aquesta encara s'escrivia en castellà, j.A. era, per sobre de tot, un supervivent. Un jugador amb una visió de joc privilegiada sobre qualsevol terreny. Va saber sobreviure al final del règim i va aprofitar la seva posició com a ambaixador espanyol a la URSS per teixir una xarxa d'aliances que li va permetre, anys després, arribar a la presidència del Comitè Olímpic Internacional.

Samaranch, que també es movia amb habilitat a les aigües bancàries (va ser, així mateix, conseller general de La Caixa) va revitalitzar el moribund COI i va convertir els Jocs en l'espectacle més gran del món, en una màquina de fer diners. Això li va valer el respecte i l'admiració dels principals líders mundials, que el van acceptar com un dels seus.

Tenia 89 anys quan la mort va venir a visitar-lo a la seva ciutat, Barcelona, gairebé dues dècades després de la celebració dels JJOO de 1992, en els que va tenir un paper crucial.

Ni més ni menys que vuit participants el tenien a les seves llistes.Són 11 puntets per cadascun. Així queda, doncs, la classificació.

1.- Povedíllez: 43 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch).

2.- KaliSpera: 36 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)

3.- Senyor i senyora Musiquitas: 22 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch)

4.- Alfreddi Krugger: 11 punts (Samaranch)

4.- Capità Sensible: 11 punts (Miguel Delibes)

4 .- Carpe Diem: 11 punts (Samaranch)

4.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)

4.- Maruja4: 11 punts (Samaranch)

4.- PR Guspira: 11 punts (Samaranch)

4.- Puigdomènech: 11 punts (Miguel Delibes)

Da rest is sailens

L'ombra de Delibes serà allargada

Gran de les lletres espanyoles. Renovador del llenguatge, col·leccionista de premis i autor d'algunes de les novel·les més destacades de la literatura castellana del segle XX. Miguel Delibes va morir l'11 de març, deixant un llegat brillant, ple d'històries que combinaven el xoc de la vida urbana i la vida rural, els nous i els vells valors, testimoni viu d'una Espanya a qui el progrés agafava amb el pas canviat.

Acadèmic des de feia dècades, el val·lisoletà va renovar el llenguatge i va influir en ben bé un parell de generacions d'escriptors. Va signar obres com "Cinco horas con Mario", "La sombra del ciprés es alargada" o "El hereje". Però els aficionats al cinema sempre li agrairem haver escrit "Los santos inocentes", espectacular matèria primera per a una adaptació de Mario Camus, amb uns inolvidables Paco Rabal i Alfredo Landa.

Tenia 89 anys quan el càncer va acabar amb la seva resistència. Són 11 punts que van al sarró de cinc participants. Tres d'ells s'estrenen.


1.- Povedíllez: 32 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes).

2.- KaliSpera: 25 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes)

3.- Capità Sensible: 11 punts (Miguel Delibes)

4.- Puigdomènech: 11 punts (Miguel Delibes)

5.- Senyor i senyora Musiquitas: 11 punts (Miguel Delibes)

The Rest is Silence

Qui vigilarà el sègol?

JD Salinger es lia a pinyes amb un fotògraf

J.D Salinger és un dels escriptors més celebrats pels americans del sXX. Molts dels que avui volten els 40 anys han hagut de llegir-se la seva obra més famosa a l'institut -és lectura obligatòria a molts High Schools- i parlen de "Catcher in the Rye" (Primera edició al castellà traduït com a "El Cazador oculto", després com a "El Guardián entre en centeno") com un llibre que els ha acompanyat en el complicat pas per l'adolescència.

El Guardià és la història de Holden Caufield explicada en primera persona, un pijo que va de rebel i que es mira el pas de la infantesa a la vida adulta com el moment clau de pèrdua de la inocència i uns valors que algú considera purs. El llibre, molt recomanable per a adolescents rebels i estudiosos d'obres iniciàtiques (bildungsroman, es com els estudiosos li diuen al gènere en qüestió), va tenir el seu moment polèmic per utilitzar un llenguatge que a la dècada dels 50 era considerat adult, obsè i groller. Vist amb la perspectiva del temps, hom pot dir que l'estil d'aquesta petita obra literària és modern i àgil.

Val a dir, però que a més d'un, aquest llibre no l'ha ajudat gens a fer-se una persona de profit: Mark David Chapman, l'assassí de John Lennon, duia una còpia d'aquest llibre quan va disparar al Beatle a Nova York i John Hinckley, el que va intentar matar a Ronald Reagan al 1981, va declarar estar molt influenciat pels pensaments de Holden Caufield explicats en el llibre de Salinger.

Poca cosa més se sap de JD Salinger. Era una persona que no donava entrevistes des del 1980 i que no havia publicat res des de 1965. Va nèixer a Nova York el 1 de gener de 1919 i per tant, quan es va morir, el 27 de gener, tenia 91 anys.

JD Salinger estava a la llista de Kalispera 2010. I gràcies a això es posa a la segona posició de la nostra llista amb 14 punts (9 per l'edat del finat més 5 per l'exclusivitat).

La llista queda així:

1. Povedíllez: 21 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat).
2. KaliSpera 2010: 14 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat)

The Rest is Silence

Aprofitem aquest post per a acomiadar a Ali Hassan al-Mayid, conegut pels seus amics com a Alí "el Químic" degut a la seva facilitat a l'hora de reaccionar positivament davant els reptes més adversos. Li agradava jugar amb el gas mostassa i se'l va declarar culpable de l'extermini de 5.000 kurds. L'Alí, que havia estat ministre de defensa a l'Iraq de Hussein, va ser executat pel govern Iraquià post-Hussein el passat 26 de gener. Cap dels participants l'havia posat a les seves llistes del 2010.

Conte d'hivern per a Eric Rohmer

El cineasta francès Eric Rohmer traslladava com ningú al cinema els conflictes i les esperances del nostre temps. Les seves pel·lícules eren d'una senzillesa equívoca. De tan simple que semblava la posada en escena, de tan naturals les interpretacions i els diàlegs, costava fer-se càrrec que es contemplava una ficció. El treball que hi havia al darrera es feia invisible. I és un dels grans mèrits de Rohmer. Sota una aparença anodina, personatges quotidians s'enamoraven, es desesperaven, s'il·lusionaven, dubtaven i traïen a tort i a dret. La vida en 90 minuts, allà, davant nostre, feta cel·luloide.

Rohmer tenia el talent d'explicar els grans temes (i dilemes) de l'existència en films planers, on tots ens hi podíem reconèixer. Cal moltíssim talent per explicar tot això de la manera que ho feia ell. Ho feia fàcil, intel·ligible, clar com el raig verd que veuen les protagonistes d'un dels seus films més coneguts. La seva sèrie de contes morals (gràcies, Capità Sensible, pel titular d'aquest post), "La rodilla de Clara" o "La col·leccionista" són algunes de les pel·lícules que tothom qui volgués entendre el cinema de finals del segle XX.

Rohmer, un dels grans, referent més enllà de la Nouvelle Vague, va morir el passat dia 11 a l'edat de 89 anys. Ha tingut l'honor d'obrir la competició 2010 i premia amb 21 punts Povedíllez, l'únic que el tenia a la llista.

Així queda, doncs, la classificació:

1.- Povedíllez: 21 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat).

La resta, a zero.

Descartats i apreciacions diverses

PR Guspira participarà a la llista amb 24 candidats gràcies a la seva desesperació a l'hora de colar-nos a Kathyn Joosten a la llista, una senyora actriu de sèrie televisiva i femenina que els membres del jurat no van donar per relevant.

Kalispera 2010 té dues participacions de menys. Santiago Grisolía i Luke Menard han caigut de la seva llista. Recalquem que al Menard ja ens el vam carregar l'any passat, tot i que en aquell cas va ser PR Guspira qui el va proposar. 23 candidats a la llista Kalispera.

Gog&Magog van proposar a un senyor ministre d'Irlanda. El seu nom, Brian Leniha. Diuen que és un gran tertulià però mai l'hem vist amb la Rahola. Per això, Gog&Magog participaran amb 24 candidats.

Mischa Barton ha estat l'intent més agosarat de la llista d'enguany del Llop Poruc. Tot i ser dels pocs participants que podien defensar la seva llista en directe (una opció molt recomanable si voleu evitar sorpreses), va ser incapaç de convèncer esgrimint arguments de molt poca consistència. La Llista 2010 de Llop Poruc té 24 candidats.

Alfredi Krugger va veure -també aquest any- com la llista li quedava reduïda a 24 -igual que en l'edició anterior- per tenir la vista massa esbiaixada cap a països poc consistents. En aquest cas es tracta d'Inguxètia, República lligada a Rússia que té Magas com a capital i un senyor amb cara de Borat que es diu Yunus-Bek Yevkurov i que malauradament no podrà jugar amb nosaltres per irrellevant. La defensa personal que va fer en Krugger davant dels assistents al sopar tampoc va servir de res.

Finalment, malgrat participar amb 25, també volem donar un toc d'atenció al reciclatge excessiu d'algunes de les llistes. No són il·legals, no hi ha cap anomalia, però recordeu que no hi ha ètica sense estètica. El cas més escandalós és el de Puigdomènech que en el número 18 de la seva llista encara s'hi reflexava el canvi d'estiu d'enguany de tal manera que on hi llistava a Richard O'Sullivan, hi havia una fletxa al costat per a introduir a Patrick Swayze. Lleig.

En Povedíllez parla d'un tal senyor Kalàshnikov com si l'inventor del fusell d'assalt més important del món no tingués nom de pila. Mikhail és com els seus pares el van batejar i així és com li hauriem de dir nosaltres.

Apa doncs, sort a tots i salut a alguns.

Les llistes 2010

PR Guspira

1. Severiano Ballesteros (golfista) 09/04/1957
2. Richard Donner (director de Superman, Los Goonies i Arma Letal entre d’altres) 24/04/1930
3. Kareem Abdul Jabbar (jugador legendari NBA) 16/04/1947
4. Cyril Despres (pilot de motos del Dakar) 24/01/1974
5. Nelson Mandela (premi Nobel de la Pau entre d’altres) 18/07/1918
6. Kim Jong-il (President Corea Nord) 16/02/1942
7. Manuel Fraga (gallec) 23/11/1922
8. Lauren Bacall (actriu) 16/09/1924
9. Alfredo Di Stéfano (president honorífic Real Madrid) 04/07/1926
10. Fidel Castro (gallec) 13/08/1926
11. Pere Pubill Calaf – Peret (rumbero) 26-03-1935
12. Amy Winehouse (cantant) 14-09-1983
13. Bebo Valdés (cantant) 09-10-1918
14. José de Souza Saramago (escriptor) 16-11-1922
15. David Prowse (famós Darth Vader de Star Wars) 01-07-1935
16. Pete Doherty (líder de Babyshambles i ex de Kate Moss) 12/03/1979
17. Dave Gahan (líder de Depeche Mode) 09/05/1962
18. Joan Antoni Samaranch (ex president) 17/07/1920
19. Andrew Lloyd Webber – Barón de Sydmonton (compositor de musicals com Cats, Phantom of the Opera...) 22/03/1948
20. Manolo Escobar (cantant) 19/10/1931
21. Adolfo Suárez (ex president) 25/09/1932
22. Manoel Oliveira (famós director cinema) 11/12/1908
23. Oscar Niemeyer (famós arquitecte) 15/12/1907
24. Stephen Hawking (científic) 08/01/1942

Carpe Diem

1. Alfredo Di Stéfano
2. Santiago Carrillo
3. Manuel Fraga (recony, ja toca!)
4. Ariel Sharon (que paisha amb aquest home???)
5. Sara Montiel
6. Fidel Castro
7. Roger Moore
8. Miguel Indurain (exciclista dopat fins a la medul·la)
9. Heribert Barrera
10. Juan Antonio Samaranch
11. Luis Aragonés (s'empassa la dentadura postissa en un atac de mala òstia)
12. Jerry Lewis
13. Tony Curtis
14. Mohamed Ali
15. Geroge Bush (pare)
16. Adolfo Suárez
17. Margaret Thatcher
18. Johnny Hallyday
19. Paul Gascoigne
20. Nelson Mandela
21. Luis Garcia Berlanga
22. Mike Tyson
23. Poli Díaz, "el potro de Vallecas"
24. Andres Pajares
25. B.B. King

Maruja4

1. Brigitte Bardot
2. Kirk Douglas
3. Manuel Fraga
4. Heribert Barrera
5. Manuel Alexandre
6. Ariel Sharon
7. Sara Montiel
8. Belén Esteban
9. Tony Curtis
10. Henry Kissinger
11. Raquel Mosquera
12. Luís García Berlanga
13. Michael J. Fox
14. George Bush (pare)
15. Andrés Pajares
16. Adolfo Suárez
17. Blas Piñar
18. Mickey Rooney
19. Pitita Ridruejo
20. Liza Minelli
21. Lech Walesa
22. Nelson Mandela
23. Elizabeth Taylor
24. Juan Antonio Samaranch
25. Peter O'Toole

Dalton

1. Ariel Sharon
2. Margaret Thatcher
3. Adolfo Suárez
4. Pilar Bardem
5. Pepe Sancho
6. Fidel Castro
7. Robert Duvall
8. Ryan O'Neal
9. José Sazatornil
10. Stanley Donen
11. Antoni Tàpies
12. Elizabeth Taylor
13. Chavela Vargas
14. Amparo Rivelles
15. Melanie Griffith
16. Nelson Mandela
17. Kris Kristofferson
18. Bill Cosby
19. Pierre Cardin
20. Manuel Fraga Iribarne
21. Paco Moran
22. Santiago Carrillo
23. Stephen Hawking
24. Kim Novak
25. Tony LeBlanc

Canija

1. Amy Winehouse
2. Cayetana Fitz-James Stuart
3. Barack Obama
4. Shane MacGowan
5. Fernando Alonso
6. Stephen Hawking
7. Sylvester Stallone
8. Manuel Fraga
9. Sara Montiel
10. Margaret Thatcher
11. Pete Doherty
12. Alfredo Bryce Echenique
13. Gabriel Garcia Marquez
14. Queen Elizabeth II
15. Fidel Castro
16. Adolfo Suarez
17. Jaime Marichalar
18. Masiel
19. George Bush (fill)
20. Mijail Gorvachov
21. Valentino Rossi
22. Paris Hilton
23. Julio Iglesias
24. Steve Jobs
25. Lance Armstrong

KaliSpera 2010

1. Fidel Castro
2. Sharon
3. Samaranch
4. Severiano Ballesteros
5. Nelson Mandela
6. Fraga
7. Di Stefano
8. Chavela Vargas
9. Elizabeth Taylor
10. Santiago Carrillo
11. Toni Leblanc
12. Kirk Douglas
13. Bebo Valdés
14. Leonard Cohen
15. Manuel Pertegaz
16. Miguel Delibes
17. Dennis Hopper
18. Liza Minnelli
19. Jerome David Salinger
20. Nicolas Cage
21. Stephen Hawking
22. Chicho Ibáñez Serrador
23. Blake Edwards

Gog&Magog

1. Adolfo Suarez (1932) - No se acuerda ni de Tejero
2. Alfredo Di Stefano (1926) - Sólo las ve en blanco y negro
3. Andrés Pajares (1940) - Atracador de bancos bipolar
4. Umaru Yar'Adua (1951) - Presidente de Nigeria
5. Ariel Sharon (1928) - Muerto hace tres años
6. Laurent Fignon (1960) - Ciclista de los ochenta
7. Guillermo León Sanz alias Alfonso Cano (1948) -Jefe máximo de las FARC
8. Cayetana Fitz-James Stuart (1926) - "Nos queremos"
9. Ernesto de Hannover (1954) - Retirado en whiskerias de Mónaco
10. Fidel Castro (1926) - Coma-andante
11. Kareem Abdul-Jabbar (1947) - Gaaaancho
12. Joselito (1943) - Our little mockingbird
13. Kim Jong-Il (1941) - Hace dos años que un muñeco le sustituye
14. Manuel Fraga (1922) - Fragasaurio en vias de extinción
15. Amy Winehouse (1983) - Se comió las uvas en Betty Ford
16. Muqtada al-Sadr (1975) - Clérigo liante iraquí
17. Nadiuska (1952) - Destape en un psiquiatrico
18. Mullah Omar (1959) - Jefe talibán en Vespino
19. Paul Gascoigne (1967) - Su hijo cree que morirá pronto
20. Kurt Westergaard (1935) - A los integristas no les gustaron sus caricaturas
21. Ronnie Biggs (1929) - Su tren se para
22. Seve Ballesteros (1957) - Uffff
23. Stephen Hawking (1942) - A comprobar sus teorias
24. Steve Jobs (1955) - Lleva todo un año sin presentar sus famosas keynotes

Joel Vicent

1. Mary Louise ‘Meryl’ Streep: actriu solvent que també agrada a les tietes.
2. Alfredo Stéfano di Stéfano Laulhé: exfutbolista, President-mòmia Honorífic del Reial Madrid Club de Futbol; decessarà embafat de merengue per obstrucció de la laringe.
3. Juan Antonio Samaranch Torelló ‘Marqués de Samaranh’: provador de jaquetes a mida.
4. Clint Eastwood Jr.: actor i director de cine nord-americà i Harry. Per la porta gran.
5. Gregorio Sánchez Fernández ‘Chiquito de la Calzada’: bromista.
6. Dionisio Ramón Emilio Valdés Amaro ‘Bebo Valdés’: pianista cubà.
7. Elizabeth Alexandra Mary ‘Isabel II’ del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord: soberana.
8. Manuel Fraga Iribarne: detector de radioactivitat i polític.
9. John Michael ‘Ozzy’ Osbourne: heavy.
10. Diego Armando Maradona: entrenador de futbol en pràctiques.
11. Loretta Lynn: senyora que canta(va) música country.
12. María Antonia Abad Fernández ‘Sara Montiel’: actriu espanyola, fumadora alumna d’Ernest Hemingway, ex de Gary Cooper, i perruquera frustrada.
13. Mike Tyson: Boxejador: “No em mengis la orella”.
14. Mickey Rooney: actor nord-americà, un càndid Leo Bassi (però és ex d’Ava Gardner: ‘respect’).
15. Elizabeth Rosemond ‘Liz’ Taylor: actriu i catadora d’homes.
16. Kirk Douglas: actor nord-americà d’origen rus i jueu, va treballar en una copisteria de mentons.
17. Peter ‘Lawrence d’Aràbia’ O’Toole: actor irlandès, membre del selecte grup d’actors insistentment nominats a l’Òscar que només guanyen l’estatueta honorífica quan l’Acadèmia detecta que podrien palmar amb les manes buides.
18. Joseph Levitch ‘Jerry Lewis’: actor de la broma, nord-americà d’origen jueu.
19. Purificación Martín Aguilera ‘Norma Duval’: vedette del PP.
20. Antoine Dominique ‘Fats’ Domino: pianista nord-americà, sobrevivent de l’huracà Katrina.
21. José Tomás Román Marín: “Yo quiero ser torero”.
22. Brigitte Anne-Marie Bardot: exactriu amiga dels animalons. Francesa.
23. Barack Hussein Obama II: polític nord-americà nascut a Hawai i d’origen keniata.
24. Irene Urdangarín i Borbón: quarta filla de la Infanta Cristina, onzena en la línia de successió a la Corona espanyola.
25. Adolfo Suárez González: polític que prometia.

Llop Poruc

1. Andrés Pajares
2. Ariel Sharon
3. Bebo Valdés
4. Carles Sentís
5. Chavela Vargas
6. Edurne Pasabán
7. Fabian Estapé
8. Fidel Castro
9. Georges Moustaki
10. Jaime de Marichalar
11. José Tomás
12. Kiko de Gran Hermano
13. Kim Jong Il
14. Laurent Fignon
15. Macià Alavedra
16. Margaret Thatcher
17. Paco Valladares
18. Paul Gascoigne
19. Peret
20. Pete Seger
21. Raúl Castro
22. Ronnie Biggs
23. Severiano Ballesteros
24. Teodoro Obiang

AlfreDi Krugger

1. Fabià Estapé
2. Tony Leblanc
3. Fidel Castro
4. Guillermina Motta
5. Christopher Lee
6. Mir-Hossein Mousavi (líder opositor iranià)
7. Cyril Despres
8. Alfredo Di Stefano
9. Adolfo Suárez
10. Manuel Fraga
11. Santiago Carrillo
12. Bebo Valdés
13. Joan Antoni Samaranch
14. Mihail Gorbachov
15. Stephen Hawking
16. José Saramago
17. Kareem Abdul-Jabba
18. Ismail Haniye
19. Nelson Mandela
20. Llàtzer Escarceller
21. Ariel Sharon
22. Marco Simoncelli
23. Kim Jong Il
24. Leonard Cohen

Capità Sensible

1. Ronnie James Dio. Inventor dels cuernos heviorros i del pentinat grenya-calva
2. David Hasselhoff. El tiu més elegant del planeta menjant-se una hamburguesa (Fantàstica)
3. Ronnie Biggs. Take that Train.
4. Adolfo Suàrez. Pude prometer.
5. Captain Beefheart. El pare de Tom Waits
6. Fidel Castro. El germà del president
7. Ariel Sharon. Puedo provocar???
8. Manuel Fraga. La calle es mía
9. Kareem-Abdul Jabbar. El de les ulleres rares.
10. Gabo. L'escriptor.
11. Miguel Delibes. La sombra del ciprés.
12. Jerry Lewis. Chiflado?
13. Fabiola, la reina.
14. Lauren Fignon. Ciclista amfetamínic
15. Santi(ago) Carrillo. Amic de Ceucescu
16. Steve Jobs. El que va mossegar la poma
17. Kim Jong Il. Si es confirma que és viu.
18. Zsa Zsa Gabor. Protectora de caniches
19. Dr Kevorkian. El suicida assitent
20. Luis G. Berlanga. Jutge de sonrisa vertical
21. Kirk Douglas. L'home del furadet a la barbeta
22. José Saramago. Adoctrinador de les esquerres globalitzants
23. Maggie Tatcher. Vídua de ferro.
24. Stephen Hawking. Se'ns acaba la bateria.
25. Robert Mugabe. El Rey León

Puigdomènech

1. Paul Gascoigne. -- Borratxo
2. Manuel Fraga Iribarne. -- Dinosaure
3. Ronnie Biggs. -- El mestre del Dioni
4. Dennis Hopper. -- Actoràs
5. Ernest Borgnine. -- Tros d'actor
6. Heribert Barrera. -- Ciutadà del món
7. Miguel Delibes. -- Escriptor
8. Fidel Castro. -- Comandant. Fumador de puros
9. Benet XVI. -- Infalible
10. Alfredo DiStefano. -- President d'Honor
11. Lauren Bacall. -- Vella glòria
12. Laurent Fignon. -- Exciclista
13. Olivia de Havilland. -- Actriu
14. Teodoro Obiang --Dictador
15. Pete Doherty. -- Cantant. (No) Nòvio de la Kate Moss. Politoxicòman
16. Shane McGowan. -- Cantant dels The Pogues. Borratxo
17. Eli Wallach. -- El lleig
18. Richard O'Sullivan. -- Un hombre en casa. Tambè li fot al mam
19. Ariel Sharon. -- Gordo sebòs
20. Jake LaMotta. -- Toro Salvatge
21. Lucien Freud. -- Pintor i nét de
22. Louis Farrakhan. – Líder de la Nació de l’Islam. Negre
23. Elizabeth Taylor. – Actriu. Amiga d’en Maicol
24. Fabià Estapé. – Economista. Amant del whisky
25. Kirk Douglas.- Espartac. Sogre de la Z Jones

Wembley92

1. Raul Tamudo, la depressió de tenir que acabar la seva carrera antiesportiva en el Gramanet B podrá amb el seu débil (encara que gros, cap)
2. Luís Garcia, com el seu novio Tamudo ja no hi será i no tindrà cap membre que xuclar en el vestidor del Madrid de Cornellà també caurà en una terrible depressió.
3. Luís Judas Figo……… quina terrible mort emprotat en una tanca del futbol 7 de veterans
4. Esperanza Aguirre……… algún acte promocional de Madrid 2016 (ups no, que va guanyar Rio de Janeiro jajajajajjaja oeeooeoeoe visca Rioooooo!!!!) ens donarà el ansiat “a la tercera va la vencida”
5. Alicia Sanchez Camacho. Alguna injecció de votox mal posada em donarà una gran alegría.
6. Tomás Roncero, el seu sensible cor de madridista no podrá soportar la volta d´honor de la Champions guanyada per el Barça al Bernabeu
7. Jordi Gonzalez, una relliscada desde la noria…………..
8. Antonio Rouco Varela, ojalà moris empalat………. Peró es igual em conformo en que la palmi i punt.
9. David Civera, o que la palmi…….. o que li retirin la llicencia per cantar en public!!!!
10. Jordi Hereu, un trist final atropellat per 2.000 cotxes a la ronda litoral en hora punta
11. Pilar Rahola, joder es que surt fins i tot a la misa dels diumenges per la 2
12. Tony Leblanc, ja li toca……
13. Alfredo Di Stefano. idem
14. Manuel Fraga Iribarne. idem
15. Fidel Castro, idem
16. Jimenez Losantos, periodista?
17. Manolo Lama, un mal any pel menjador de membres blancs mes gran de la história
18. Lance Amstrong, el sinhuevos, mas tocahuevos de la historia, espero que al final la nandrolona o el epo possin les coses al seu lloc.
19. Paul Gascoigne, ni amb 4 transplantaments de fetge aguanta aquest any
20. Tomàs Molina, una impresionant ventada a Sant Joan Despí ens deixarà sense aquest brillant personatge del Polonia.
21. Joan Laporta, li tingut que soportar com a president del Barça, peró em negó a suportar la seva carrera política
22. Jose Maria Ruiz Mateos, una empaxada de bombons Trapa
23. Amparo Baró, masa entrenament cerebral……………
24. Michael Schumacher, les segones parts porten mal rotllo……….
25. Timo GlocK, osties m´oblidava d´aquest puto venut de m………….

Povedíllez

1. Luis García Berlanga
2. Laurent Fignon(exciclista)
3. Carles Sentís (periodista)
4. Juan Antonio Samaranch pare (fatxa)
5. Ariel Sharon (exprimer ministre d'Israel)
6. Pitita Ridruejo (buc insígnia de la Jet-Set)
7. Pere Gimferrer (poeta)
8. Kareem Abdul-Jabbar (laker) -> Demis Roussos (trikicantant)
9. El senyor Kaláshnikov (inventor)
10. Adolfo Suárez (expresident del Govern espanyol) -> Nelson Mandela (I'm black I'm proud)
11. Lina Morgan (la tonta del bote)
12. Ernesto Sábato (escriptor)
13. Larry Hagman (actor, el JR de Dallas)
14. Liza Minnelli (cantant i actriu)
15. Jerry Lewis (actor)
16. Fidel Castro (expresident cubà)
17. Lauren Bacall (actriu)
18. Kirk Douglas (actor)
19. Tony Curtis (actor)
20. Eric Rohmer (director de cinema)
21. James Ivory (director de cinema)
22. Helmut Kohl (excanceller alemany)
23. Stanley Donen (director de cinema)
24. Charlotte Gainsburg (actriu) -> Paul Gascoine (devorador de cervesa i futbolista a estones)
25. Miguel Delibes (escriptor)

Sr i Sra Musiquitas

1. Alfredo Di Stéfano, madridista
2. Manuel Alexandre, actor
3. Alfredo Landa, actor
4. Nancy Reagan, consort presidencial
5. Santiago Carrillo, comunista
6. Lauren Bacall, actriu
7. Kirk Douglas, espartac
8. Miguel Delibes, escriptor
9. Marcelino Camacho, sindicalista
10. Adolfo Suárez, polític
11. Fidel Castro, revolucionari
12. Johnny Hallyday, cantant
13. Joan Antoni Samaranch, olímpic
14. Margaret Thatcher, dona fèrria
15. Ariel Sharon, polític
16. Víctor Mora, guionista
17. Manuel Pertegaz, dissenyador
18. Neil Armstrong, home de l’espai
19. Tony Curtis, actor
20. Tony Leblanc, actor
21. Chicho Ibáñez Serrador, 1-2-3
22. María Isbert, actriu
23. Miliki, pallasso
24. Sara Montiel, pallassa
25. María del Rosario Cayetana Alfonsa Victoria Eugenia Francisca Fitz-James Stuart y de Silva, aristòcrata