Henning Mankell, ambaixador de la novel·la negra nòrdica

“Mentalment, vivim prop del crim" va dir Henning Mankell en 2007 a Barcelona quan va recollir el premi Pepe Carvalho. Però pocs com ell li van donar forma a través del seu gran detectiu literari, Kurt Wallander.

Mankell, de 67 anys, tenia una habilitat especial per il·luminar els racons menys socuses del suposat paradís suec, però també per revestir de transcendència qualsevol paraula que escrivís –que el teu sogre hagi estat Ingmar Bergman ha d'imprimir caràcter–.  Els seus llibres, no obstant això, sí que van canviar la percepció que els lectors tenien del suspens nòrdic i van obrir la porta a bona part del que vindria a continuació. Larsson, Nesbo i Indridasson inclosos. De fet, s’han venut quaranta milions d'exemplars dels seus llibres en més de quaranta idioma

Junts, Mankell i el seu personatge Wallander van signar una de les sagues més completes i reeixides de la criminologia literària -esment especial per a títols com «La cinquena dona» o «Assassins sense rostre»- i, després d'onze lliuraments i innombrables exemplars venuts, l'escriptor suec va decidir que la millor manera d'acabar amb Wallander era submergir-ho en les boires de l'Alzheimer.

El seu compromís va ser més enllà de la biblioteca i, a més de publicar assajos sobre l'impacte de la sida a Àfrica –«Moriré, però la meva memòria sobreviurà»–, el suec dividia els anys entre la seva casa de Goteborg i aquest teatre de Maputo (Moçambic) del que es va fer càrrec en 1986 i que va treure avanci contra vent i marea. 

El que no va poder evitar va ser la mort que se li va presentar sense avisar en 2013 en forma de càncer de pulmó amb metàstasi en el clatell i que l'hi ha portat definitivament als dominis de Per Wahlöö i Stieg Larsson.

Henning Mankell mor als 64 anys. 

I aquesta és la classificació:

1.  Sharer Team: 198 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz + 11 José Sazatornil 'Saza' + Mulah Omar 47 punts + 5 d'exclussivitat + Henning Mankell 36 punts + 5 d'exclussivitat)   

2. Tanatoporra: 113 punts (B.B. King 11 punts + Jules Bianchi (75 punts + 5 d'exclussivitat + Lina Morgan 22 punts) 

3. Hermanos Rubí: 90 punts (María Pineda 46 punts + 5 d'exclussivitat + Marujita Díaz 17 punts + Lina Morgan 22 punts) 

4. Sr i Sra Musiquitas: 84 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat + Marujita Díaz 17 punts + José MAría Ruiz Mateos 16 punts + 5 d'exclussivitat) 

5. Kill The Whales: 67 punts (Lara Bosch 32 punts + 11 José Sazatornil 'Saza' + Lina Morgan 22 punts) 

6. Caronte: 55 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat + B.B. King 11 punts + Lina Morgan 22 punts) 

7.  Kalispera: 49 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any + Lina Morgan 22 punts). 

8. Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

José Maria Ruiz Mateos, empresari a horari complet, timador a temps parcial

Empresari d'èxit, deliqüent de coll blanc, showman i el Robin Hood de la justícia. Tots aquests adjectius valen per qualificar José María Ruiz Mateos. Però cada espanyol escollia el que creia més convenient. 

El fundador de Rumasa va passar de ser un emprendedor model a protagonitzar un dels escàndols financiers més retlevantes del panorama espanyol en expropiar el primer Govern socialista aquest holding. L'expropiació, de la que sempre va culpar al ministre d'Economía de l'època, Miguel Boyer, va obrir una llarga pugna judicial entre l'Estat i Ruiz Mateos, en el qual reclamava la devolució de les empreses. Però els jutjats li van denegar la reversió.
Amb Boyer, Ruiz-Mateos va sostenir una de les més aferrissades rivalitats en la vida pública espanyola en els anys de la democràcia amb el ja mític "Que te pego, leche", frase que li va etzibar a la cara l'empresari al ministre quan intentava agredir-li. Al març de 1983 va fugir a Londres. Va ser extraditat de tornada a Espanya al novembre de 1985. També es va escapolir a l'octubre de 1988 quan, en una compareixença en l'Audiència Nacional va aprofitar un descuit dels policies que li custodiaven per fugir disfressat amb una perruca i una gavardina, un altre dels seus moments més recordats.

Ruiz Mateos va arribar a treure dos escons en unes eleccions europees l'any 1989. Ell mateix va ser eurodiputat, la qual cosa li va servir perquè el cas de Rumasa passés al Tribunal Suprem. 

Anys més tard, en 2011 i en aquesta ocasió amb Nueva Rumasa, Ruiz-Mateos va tornar a tenir problemes amb la justícia. L'assumpte més controvertit va ser l'emissió d'uns pagarés amb els quals va enganyar als inversors i que no va arribar a pagar en caure en fallida aquest nou holding. L'Audiència Nacional li va processar per descomptat frau per aquest motiu.

Actualment, Ruiz-Mateos, nascut l'11 d'abril de 1931 a Rota, Cadis, s'enfrontava en els tribunals a diverses acusacions d'estafa, insolvència punible i frau a la Hisenda pública, causes en les quals estan implicats varis dels seus fills. El jutge va arribar a ordenar el seu ingrés a la presó el passat 18 de juny, encara que va ser ingressat en un hospital pels greus problemes de salut que arrossegava des de fa temps. 

L'empresari José María Ruiz-Mateos ha mort als 84 anys.

I aquesta és la classificació:

1.  Sharer Team: 157 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz + 11 José Sazatornil 'Saza' + Mulah Omar 47 punts + 5 d'exclussivitat)   

2. Tanatoporra: 113 punts (B.B. King 11 punts + Jules Bianchi (75 punts + 5 d'exclussivitat + Lina Morgan 22 punts) 

3. Hermanos Rubí: 90 punts (María Pineda 46 punts + 5 d'exclussivitat + Marujita Díaz 17 punts + Lina Morgan 22 punts) 

4. Sr i Sra Musiquitas: 84 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat + Marujita Díaz 17 punts + José MAría Ruiz Mateos 16 punts + 5 d'exclussivitat) 

5. Kill The Whales: 67 punts (Lara Bosch 32 punts + 11 José Sazatornil 'Saza' + Lina Morgan 22 punts) 

6. Caronte: 55 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat + B.B. King 11 punts + Lina Morgan 22 punts) 

7.  Kalispera: 49 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any + Lina Morgan 22 punts). 

8. Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

Lina Morgan, Gràcies per ser-hi

Qui més qui menys va cantar allò de "Agradecida y emocionada, solamente puedo decir: Gracias por venir". Aquest va ser un dels llegats d'una de les actrius més rellevants de l'humor espanyol. Lina Morgan, la dona que volia ser Chaplin.

Nascuda a Madrid al 1937, María de los Ángeles López Segovia va néixer en una família modesta, amb la il·lusió de ser artista i poder treballar al teatre La Latina, molt propera a casa seva. No va trigar a començar. Als 16 anys va ser contractada per la companyia de revistes de Matías Colsada on va haver de falsificar la seva edat i ja de pas, posar-se un nom més sonor com el de Lina Morgan. El seu èxit com a còmica li va obrir les portes del cinema. Va debutar el 1962 amb la pel·lícula Vampiresas 1930, tot i que el seu primer gran treball com a protagonista seria amb el llargmetratge de Soltera y madre en la vida (1969), al que seguirien d'altres grans títols com La tonta del bote, La graduada, La llamaban la madrina o Los pecados de una chica casi decente.

Mentrestant, Lina va crear el seu propi grup de teatre i en va ser la propietària del mític teatre La Latina, en el qual durant molts anys va ser l'única estrella. Allà va tenir notables èxits com La Marina te llama, ¡Vaya par de gemelas!, ¡Sí, al amor!, El último tranvía… Es va acomiadar el 1993 amb Celeste... no es un color i al 2010 va vendre el teatre. A la dècada dels 90 va mantenir la seva popularitat amb sèries de televisió.

Al 2013, pateix una malaltia que el va allunyant cada vegada més de la vida pública. Malgrat que no es va casar ni tenir fills, no va estar sola. Per a tots queda la imatge d'una artista simpàtica i entranyable, una dona lluitadora i discreta amb una vida privada que només va pertànyer a ella.

Lina Morgan mor als 78 anys.

I aquesta és la classificació:

1.  Sharer Team: 157 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz + 11 José Sazatornil 'Saza' + Mulah Omar 47 punts + 5 d'exclussivitat)   

2. Tanatoporra: 113 punts (B.B. King 11 punts + Jules Bianchi (75 punts + 5 d'exclussivitat + Lina Morgan 22 punts) 

3. Hermanos Rubí: 90 punts (María Pineda 46 punts + 5 d'exclussivitat + Marujita Díaz 17 punts + Lina Morgan 22 punts) 

4. Kill The Whales: 67 punts (Lara Bosch 32 punts + 11 José Sazatornil 'Saza' + Lina Morgan 22 punts) 

5. Sr i Sra Musiquitas: 63 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat + Marujita Díaz 17 punts) 

6. Caronte: 55 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat + B.B. King 11 punts + Lina Morgan 22 punts) 

7.  Kalispera: 49 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any + Lina Morgan 22 punts). 

8. Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

Mulah Omar, l'ombra amagada dels talibans

Des de 2001, el Mullah Mohamed Omar, líder suprem dels talibans, era un dels terroristes més buscats pels Estats Units. Ara els fets s'han precipitat i ara el govern d'Afganistan ha confirmat la seva mort en un hospital de Karachi el 2013. Aquesta ha estat el final d'un dels personatges més tenebrosos i alhora desconeguts del jihadisme del segle XXI.

No se sap amb certesa la data de naixement del Mulah Omar (tot i que donarem per vàlida una biografia emesa pel mateix món talibà que data el seu naixement a Kandahar el 1960). Es diu també que mai va viatjar en avió, que només va sortir una vegada d'Afganistan, i que feia dos metres. De fet, només es tenen dues fotos atribuïdes a ell. El que sí que se sap és la seva activitat guerrera. Als 80, va lluitar amb les guerrilles mujahidins anticomunistes contra els soviètics, on el van ferir quatre vegades i va perdre un ull. Després de la retirada soviètica, el país va quedar esmolada en milers de tribus rivals. Omar va dirigir un grup de guerrers coneguts com els Talibans ("estudiants"). Al 1996, els seus li van concedir el títol de "Emir dels creients" i en el 1997, van conquerir la capital Kabul, fet que va aprofitar per establir l'Emirat Islàmic d'Afganistan.

Amb els atemptats de l'11 de setembre i la protecció de l'Emirat a Osama Bin Laden, l'exèrcit nord-americà es va proposar com a principal objectiu derrocar l'Estat talibà. I així va ser. El 9 de novembre, i després de dos mesos de combats, Els nord-americans aniquilaven el poder talibà i el Mulah Omar desapareixia escapant amb una moto.

Des de 2001, el Mullah Mohamed Omar, líder suprem dels talibans, era un dels terroristes més buscats pels Estats Units. Ara els fets s'han precipitat i ara el govern d'Afganistan ha confirmat la seva mort en un hospital de Karachi el 2013. Aquesta ha estat el final d'un dels personatges més tenebrosos i alhora desconeguts del jihadisme del segle XXI.

No se sap amb certesa la data de naixement del Mulah Omar (tot i que donarem per vàlida una biografia emesa pel mateix món talibà que data el seu naixement a Kandahar el 1960). Es diu també que mai va viatjar en avió, que només va sortir una vegada d'Afganistan, i que feia dos metres. De fet, només es tenen dues fotos atribuïdes a ell. El que sí que se sap és la seva activitat guerrera. Als 80, va lluitar amb les guerrilles mujahidins anticomunistes contra els soviètics, on el van ferir quatre vegades i va perdre un ull. Després de la retirada soviètica, el país va quedar esmolada en milers de tribus rivals. Omar va dirigir un grup de guerrers coneguts com els Talibans ("estudiants"). Al 1996, els seus li van concedir el títol de "Emir dels creients" i en el 1997, van conquerir la capital Kabul, fet que va aprofitar per establir l'Emirat Islàmic d'Afganistan.

Amb els atemptats de l'11 de setembre i la protecció de l'Emirat a Osama Bin Laden, l'exèrcit nord-americà es va proposar com a principal objectiu derrocar l'Estat talibà. I així va ser. El 9 de novembre, i després de dos mesos de combats, Els nord-americans aniquilaven el poder talibà i el Mulah Omar desapareixia escapant amb una moto.

Després de la intervenció militar, el govern dels Estats Units va oferir en el seu moment una recompensa de 10 milions de dòlars per informació que condueixi a la seva captura. Molts van ser els rumors que el situaven com mort però sempre van ser desmentits per les comunitats militars pro-talibà.

Però el juliol de 2015 el president afgà Ashraf Ghani Ahmadzai emet una declaració, a través de Twitter, por la qual dóna per mort Omar des d'abril de 2013 a Pakistán. Abdul Hassib Seddiqi portaveu de la Seguretat Afgana afirma que va morir en un hospital de Karachi. Una notícia emesa per diferents cadenes internacionals. De la mateixa manera el grup rebel nomena Akhtar Mohamed Mansur, exnúmero dos en la línia de comandament, com a successor de Mohammad Omar. Si bé el grup no ha acceptat públicament la mort, el fet de comunicar el successor, estarien reconeixent la seva mort.

La mort del Mullah Omar és atípica, sobre tot a l'hora d'establir els punts. Però donant per bona la biografia que van publicar els talibans que va néixer el 1960 i donant per bona la informació del govern que diu que va morir el 2013, el Mular Omar va pujar al Jannat musulmà amb 53 anys.

I aquesta és la classificació:

1.  Sharer Team: 157 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz + 11 José Sazatornil 'Saza' + Mulah Omar 47 punts + 5 d'exclussivitat)   

2. Tanatoporra: 91 punts (B.B. King 11 punts) + Jules Bianchi (75 punts + 5 d'exclussivitat) 

3. Hermanos Rubí: 68 punts (María Pineda 46 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz) 

4. Sr i Sra Musiquitas: 63 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz) 

5. Kill The Whales: 43 punts (Lara Bosch 32 punts + 11 José Sazatornil 'Saza') 

6. Caronte: 33 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat + B.B. King 11 punts) 

7. Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

8. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any). 

José Sazatornil 'Saza', el bigoti del cinema espayol

Es reconeixia un tipus amb poc talent per aprendre ràpidament els guions però amb la virtut de ser seriós i disciplinat en els rodatges. Amb aquella semblant de persona entre sorpresa i irascible, aquest era el perfil que caracteritzaven els papers de José Sazatornil 'Saza'. En tot cas, és que el bigoti de Saza era un dels més utilitzats per burlar-se d'un franquisme, fins i tot, quan aquest estava en total vigència.

Barceloní de naixement però madrileny d'adopció, va participar en 114 pel·lícules i multitud d'obres teatrals. Va debutar al Teatre Victoria de Barcelona en 1946 i després va passar per les companyies de Paco Martínez Soria i de Coliseo Benavente. El seu primer cinematogràfic treball va ser de la mà del productor Ignacio F. Iquino en la pel·lícula Fantasía española, en la qual feia de sastre. En el cinema destaquen els seus treballs amb Luis García Berlanga com El verdugo (1963), el de l'empresari català Jaume Canivell a La escopeta nacional (1978) i Todos a la cárcel (1993), aixó com la seva participació en Amanece que no es poco (1989) de José Luis Cuerda i La Colmena de Mario Camus (1982).

Entre els seus premis destaquen EL Goya al millor actor secundari aconseguit el 1988 per l'obra d'Antonio Mercero Espérame en el cielo i el premi Honorífic donat l'any passat per la Unió d'Actors quan ja era conegut que patia la malaltia de l'Alzheimer.
Saza mor per causes naturals als 89 anys.

I aquesta és la classificació:

1.  Sharer Team: 105 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz + 11 José Sazatornil 'Saza')   

2. Tanatoporra: 91 punts (B.B. King 11 punts) + Jules Bianchi (75 punts + 5 d'exclussivitat) 

3. Hermanos Rubí: 68 punts (María Pineda 46 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz) 

4. Sr i Sra Musiquitas: 63 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz) 

5. Kill The Whales: 43 punts (Lara Bosch 32 punts + 11 José Sazatornil 'Saza') 

6. Caronte: 33 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat + B.B. King 11 punts) 

7. Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

8. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any). 

Jules Bianchi, primer pilot mort en Fòrmula 1 en 20 anys

Quan l'aficionat al motor encara recorda la mort del pilot de motociclisme Daijiroh Kato al 2003, el circuit de Suzuka ha acabat sent una altra vegada l'escenari luctuós per veure la mort d'una altre corredor, en aquest cas, la del pilot francès de Fòrmula 1 Jules Bianchi. La primera en el Gran Circ després que el 1 de maig de 1994 perdés la vida l'incomprable Ayrton Senna. 

Al 5 d'octubre de l'any passat i a causa del mal estat de la pista, amb molta aigua acumulada per la intensa pluja, el pilot va perdre el control del seu Marussia-Ferrari i va acabar inpactant violentament contra una grua que estava retirant el Sauber de l'alemany Adrian Sutil. Aquest pilot de l'acadèmia de joves pilots de Ferrari cedit com a titular a Marussia va ser tret del seu cotxe, traslladat al centre mèdic del circuit i, posteriorment, en ambulància, a l'Hospital general de Mie. 

Jules Bianchi, nascut el 3 d'agost de 1989 a Niça, va arribar al Mundial de Fòrmula 1 en 2012 amb l'equip Force Índia i ja com a pilot de proves de Ferrari. Va disputar 34 grans premis amb un novè lloc, en el Gran Premi de Mònaco d'aquest any, com a millor resultat. La seva millor plaça en una graella va ser la dotzena aconseguida la passada temporada en el de Gran Bretanya, en Silverstone. En total va sumar dos punts.

El francès tenia el suport de la Federació Francesa d'Automobilisme, que ho considerava una dels estrelles emergents d'aquest esport al seu país en els últims anys, i des de 2010 formava part de la 'Ferrari Driver Academy' de Maranello. En 2012 va ser nomenat pilot reserva de l'equip Sahara Force Índia per a la temporada de Fórmula 1 i també va competir en la Fórmula Renault 3.5, en la qual va acabar segon en la general gràcies a les seves 3 victòries i 8 podis. Des de 2013, Bianchi era pilot oficial de l'equip Marussia.

La mort de Jules Bianchi (25 anys) dóna un gir de 180 graus a la classificació. Tanatoporra, fins ara fanalet vermell, es posa a només dos tres punts del liderat. 

1.  Sharer Team: 94 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz)   

2. Tanatoporra: 91 punts (B.B. King 11 punts) + Jules Bianchi (75 punts + 5 d'exclussivitat) 

3. Hermanos Rubí: 68 punts (María Pineda 46 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz) 

4. Sr i Sra Musiquitas: 63 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz) 

5. Caronte: 33 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat + B.B. King 11 punts) 

6. Kill The Whales: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

8. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any). 

Marujita Díaz, Marieta dels 'ulls vius'

En el món de les folklòriques, que ja ens va deixant, poques persones han deixat una empremta tan simpàtica i alhora estrambòtica que Marujita Díaz. Estrella del cinema franquista dels 50 i 60, no tenia ni la bellesa de Carmen Sevilla, ni la classe de Sara Montiel ni el talent de Lola Flores. Però tot això ho amagava amb la simpatia i picaresca. El seu moviment d'ulls, que de manera interminable li demanaen allà per on passava, era una bona prova. Però, a més, va saber reinventar-se de manera grollera en el segle XXI per ser un fenomen de la premsa del cor. 

María del Dulce Nombre Díaz Ruiz, que aquest era el seu nom autèntic, va néixer a Sevilla, segona filla d'un ex tramoista del Teatre Apolo de Madrid. Ja als sis anys es va pujar a un escenari i als setze ja feia la seva primera pel·lícula a les ordres de Tony Leblanc. Va ser en el cinema on va guanyar el seu èxit més internacional amb les pel´·lícules El pescador de coplas o Puebla de las mujeres. En 1958, el productor Cesáreo González fa una gira sud-americana en la qual coneix al seu primer marit, el veneçolà Espartaco Santoni, amb el qual va estar casada quatre anys. No menys conegut i famós va ser el seu segon matrimoni amb el bailaor Antonio Gades, del quiet es va separar en 1965 amb un procés on es declarava el matrimoni nul.

Amb fama de gran estalviadora i fins i tot, de garrepa, Marujita va aconseguir una gran fortuna. Però no va ser la necessitat de diners, sinó la necessitat de tornar a la fama la que la va fer tornar en 1999 als platós de televisió i a la premsa del cor, en aquesta ocasió, per una història del tot rocambolesca. La cpèlebre folklòrica havia viatjat a Cuba i es va enamorar d'un jove anomenat Dinio, quaranta anys més jove que ella. D'aquesta manera, va ser com Marujita va ser cridada i alhora caricaturitzada per tots els platós de televisió. Aquesta relació va durar tres anys i des de llavors, Marujita es va convertir en un element de la decoració habitual dels programes del cor.

Malgrat que havia superat un càncer, una aturada cardiorespiratòria s'emporta Marujita Díaz als 83 anys.

I aquesta és la classificació: 

1.  Sharer Team: 94 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz)   

2. Hermanos Rubí: 68 punts (María Pineda 46 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz) 

3. Sr i Sra Musiquitas: 63 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz) 

4. Caronte: 33 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat + B.B. King 11 punts) 

5. Kill The Whales: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

7. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any). 

8. Tanatoporra: 11 punts (B.B. King) 

B.B. King, i Lucille es va quedar orfe

El terme 'Rei' en el món de la música s'utilitza en comptades ocasions. I en el cas que ens ocupa, era sobradament merescut. B.B. King va aconseguir que el 'blues', en principi un gènere musical adscrit en un principi als artistes negres y reduït a un àmbit geogràfic reduït del Sud dels Estats Units, es convertís en un estil més semblant a la música pop, amb entrada a les llistes d'èxits i discos més venuts i es convertís en un corrent musical admirat tant per blancs com per negres. A més, d'això, B.B. King va crear un nou llenguatge musical amb Lucille, el nom amb el qual va batejar la seva característica Gibson ES-335.

Riley Ben King va néixer en la més extrema pobresa, fill d'una parella d'esclaus d'un poble del Misisipí. La seva primera experiència musical va ser als 12 anys quan va formar part d'un grup vocal de gospel i el predicador li va ensenyar els primers acords amb una guitarra. Al 1946, es traslladà a Memphis, on es va convertir en un mite al carrer Beale, fent un blues que barrejava el so rural amb el so elèctric de la ciutat. Una música que va marcar tota una generació dels 60 i 70. Eric Clapton, The Doors i The Rolling Stones van ser només alguns dels personatges que van veure en el llenguatge viu i alegre del blues de B.B. King una font d'inspiració.

I allà va estar B.B. King. Mentre d'altres anaven caient o retirant-se, ell seguia al peu del canó, amb la promesa que s'havia fet a ell mateix de fer 250 concerts a l'any. Si bé és cert que amb el curs dels anys, patia de la vista i havia de fer els concert quasi tota l'estona assegut. A l'octubre va haver de cancel·lar la gira per un defalliment en un concert, provocada per una diabetis que li van diagnosticar fa molts anys. Però a partir d'aquí la seva salut no va millorar.

B.B. King ens deixa a l'edat de 89 anys.

I aquesta és la classificació: 

1.  Sharer Team: 77 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat)   

2. Hermanos Rubí: 51 punts (María Pineda 46 punts + 5 d'exclussivitat) 

3. Sr i Sra Musiquitas: 46 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat) 

4. Caronte: 33 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat + B.B. King 11 punts) 

5. Kill The Whales: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

7. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any). 

8. Tanatoporra: 11 punts (B.B. King) 

María Pineda, la bellesa andalusa teixida de desgràcia

No per esperada, la mort de María Pineda ha deixat de colpir a tot el món del cor espanyol. María Pineda va néixer a Màlaga i ja de ben jove, va destacar per la seva bellesa. De fet, no havia fet ni la majoria d'edat quan va quedar com a Primera Dama d'Honor en l'edició de Miss Espanya de 1978. Un certamen que li va valer el reconeixement internacional i va passar per les passarel·les més importants del món com a model.

En tot cas, la seva fama a Espanya també va tenir un altre vessant. El 2005, va mantenir una relació sentimental amb Joaquín Cortés, un dels ballarins de flamenc més importants del moment i un dels millors de la història. Aquesta relació va durar dos anys i, malgrat la ruptura, van tenir una excel·lent amistat fins al final.

El 2009, començava el calvari per a Pineda. Quan tenia 48 anys li detectaren un càncer de pulmó. Segons ella, el taló d'Aquil·les de la seva família en considerar-la "causes genètiques", ja que segons les seves pròpies paraules, els seus pares i els set tiets van morir de la mateixa manera.

D'aquesta manera i després de diferents recaigudes i tractaments als Estats Units i Alemanya, finalment el càncer ha guanyat la batalla a Pineda. Un contratemps que, de tota manera, la model va afrontar amb un somriure a la boca.

María Pineda ha traspassat a l'edat de 54 anys. 

Així queda la classificació: 

1.  Sharer Team: 77 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat)   

2. Hermanos Rubí: 51 punts (María Pineda 46 punts + 5 d'exclussivitat) 

3. Sr i Sra Musiquitas: 46 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat) 

4. Kill The Whales: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

6. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any).  

7. Caronte: 22 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat) 

Jordi Tardà, paraula de melòman

La frase "Paraula d'Stone" ha significat molt més que un simple jingle radiofònic, representava la manera de sentir el rock i sentir la ràdio d'un gran col·lectiu de gent a Catalunya. I això va ser possible gràcies a Jordi Tardà, que va crear al voltant de la seva passió melòmana un microcosmos enriquidor per a tots els amants del rock de Catalunya.

La feblesa de salut de Tardà no era nova. Ja al 1977 un metge li va donar tres mesos de vida i al 1982 va superar un càncer. Però, tot el que li movia a la vida era la música i això va ser vida per ell. Va ser un dels periodistes que van fundar Catalunya Ràdio i des de 1985, va començar el "Tarda Tardà" que es va convertir així en el programa musical més veterà d'Europa. 

Des dels micros del "Tarda Tardà" va explicar grans notícies musicals, com que els Beatles supervivents estaven gravant noves cançons amb una cinta amb la veu de John Lennon, o quan van anunciar que a Freddie Mercury li quedaven poques hores per morir. La seva dilatada trajectòria li va permetre travar amistat amb moltes celebritats de la música popular, que sovint van correspondre-hi oferint cançons o concerts en exclusiva.

Però la seva ombra va anar molt més enllà del simple crític musical. Tardà va ser el creador de la Fira del Disc i l'impulsor del Museu del Rock, que actualment roman tancat. Col·leccionista empedreït, el seu fons és patrimoni cultural de la Generalitat.

A principis de febrer, Tardà va agrair a través de Facebook les felicitacions pel seu 60è aniversari i va reconèixer que estaria uns dies aturat per problemes de salut.

Jordi Tardà ha mort als 60 anys a casa seva a Mataró per problemes respiratoris.

Així queda la classificació: 

1.  Sharer Team: 77 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat)   

2. Sr i Sra Musiquitas: 46 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat) 

3. Kill The Whales: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

5. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any).  

6. Caronte: 22 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat)

Leonard Nimoy, el millor ambaixador del Planeta Vulcà

Molts han estat els actors que han patit el malson de l'encasellament en un personatge. I molts d'ells han renegat d'aquell paper que li va donar la fama. Però aquest no és el cas de Leonard Nimoy, a qui la història del setè art el recordarà sempre com el racional Senyor Spock de la sèrie Star Trek, meitat humà, meitat vulcanià. Nimoy es va mostrar sempre orgullós de fer una interpretació memorable d'una de les icones més poderoses de la cultura popular. De fet, la mítica salutació del personatge va ser idea seva en copiar un culte hebreu, una altra de les seves grans passions. D'aquesta manera, Spock va ser el company inseparable i el complement perfecte al visceral capità capità Kirk que i que va marcar la primera època d'Star Trek fins que aquesta va ser cancel·lada a la tercera temporada de manera sobtada. Però la llavor del mite ja estava llaurada.

A partir d'aquí, la carrera va estar lligada a la figura d'Spock. De fet, va dirigir dues de les pel·lícules que es van filmar de la saga de ciència-ficció, va passar per la música en el disc Mr. Spock’s Music from Outer Space, i, fins i tot, va escriure dos llibres autobiogràfics completament oposats –I Am Not Spock (1975) i I Am Spock (1995)- on va demostrar que la seva relació d'amor/odi amb el personatge estava marcada a ser acceptada. De fet, Nimoy es va retirar en 2010 però les vegades que va tornar va ser per tornar a vestir-se de vulcanià com en l'inici de la saga de J.J. Abrams.

Leonard Nimoy ha mort als 83 anys per una malaltia pulmonar producte de la seva afició al tabac, malgrat que l'havia deixat fa 27 anys.

Així queda la classificació: 

1. Sr i Sra Musiquitas: 46 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat) 

2. Kill The Whales: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Sharer Team: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

5. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any).  

6. Caronte: 22 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat)

La resta ni està ni se l'espera.