Marujita Díaz, Marieta dels 'ulls vius'

En el món de les folklòriques, que ja ens va deixant, poques persones han deixat una empremta tan simpàtica i alhora estrambòtica que Marujita Díaz. Estrella del cinema franquista dels 50 i 60, no tenia ni la bellesa de Carmen Sevilla, ni la classe de Sara Montiel ni el talent de Lola Flores. Però tot això ho amagava amb la simpatia i picaresca. El seu moviment d'ulls, que de manera interminable li demanaen allà per on passava, era una bona prova. Però, a més, va saber reinventar-se de manera grollera en el segle XXI per ser un fenomen de la premsa del cor. 

María del Dulce Nombre Díaz Ruiz, que aquest era el seu nom autèntic, va néixer a Sevilla, segona filla d'un ex tramoista del Teatre Apolo de Madrid. Ja als sis anys es va pujar a un escenari i als setze ja feia la seva primera pel·lícula a les ordres de Tony Leblanc. Va ser en el cinema on va guanyar el seu èxit més internacional amb les pel´·lícules El pescador de coplas o Puebla de las mujeres. En 1958, el productor Cesáreo González fa una gira sud-americana en la qual coneix al seu primer marit, el veneçolà Espartaco Santoni, amb el qual va estar casada quatre anys. No menys conegut i famós va ser el seu segon matrimoni amb el bailaor Antonio Gades, del quiet es va separar en 1965 amb un procés on es declarava el matrimoni nul.

Amb fama de gran estalviadora i fins i tot, de garrepa, Marujita va aconseguir una gran fortuna. Però no va ser la necessitat de diners, sinó la necessitat de tornar a la fama la que la va fer tornar en 1999 als platós de televisió i a la premsa del cor, en aquesta ocasió, per una història del tot rocambolesca. La cpèlebre folklòrica havia viatjat a Cuba i es va enamorar d'un jove anomenat Dinio, quaranta anys més jove que ella. D'aquesta manera, va ser com Marujita va ser cridada i alhora caricaturitzada per tots els platós de televisió. Aquesta relació va durar tres anys i des de llavors, Marujita es va convertir en un element de la decoració habitual dels programes del cor.

Malgrat que havia superat un càncer, una aturada cardiorespiratòria s'emporta Marujita Díaz als 83 anys.

I aquesta és la classificació: 

1.  Sharer Team: 94 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz)   

2. Hermanos Rubí: 68 punts (María Pineda 46 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz) 

3. Sr i Sra Musiquitas: 63 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz) 

4. Caronte: 33 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat + B.B. King 11 punts) 

5. Kill The Whales: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

7. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any). 

8. Tanatoporra: 11 punts (B.B. King) 

B.B. King, i Lucille es va quedar orfe

El terme 'Rei' en el món de la música s'utilitza en comptades ocasions. I en el cas que ens ocupa, era sobradament merescut. B.B. King va aconseguir que el 'blues', en principi un gènere musical adscrit en un principi als artistes negres y reduït a un àmbit geogràfic reduït del Sud dels Estats Units, es convertís en un estil més semblant a la música pop, amb entrada a les llistes d'èxits i discos més venuts i es convertís en un corrent musical admirat tant per blancs com per negres. A més, d'això, B.B. King va crear un nou llenguatge musical amb Lucille, el nom amb el qual va batejar la seva característica Gibson ES-335.

Riley Ben King va néixer en la més extrema pobresa, fill d'una parella d'esclaus d'un poble del Misisipí. La seva primera experiència musical va ser als 12 anys quan va formar part d'un grup vocal de gospel i el predicador li va ensenyar els primers acords amb una guitarra. Al 1946, es traslladà a Memphis, on es va convertir en un mite al carrer Beale, fent un blues que barrejava el so rural amb el so elèctric de la ciutat. Una música que va marcar tota una generació dels 60 i 70. Eric Clapton, The Doors i The Rolling Stones van ser només alguns dels personatges que van veure en el llenguatge viu i alegre del blues de B.B. King una font d'inspiració.

I allà va estar B.B. King. Mentre d'altres anaven caient o retirant-se, ell seguia al peu del canó, amb la promesa que s'havia fet a ell mateix de fer 250 concerts a l'any. Si bé és cert que amb el curs dels anys, patia de la vista i havia de fer els concert quasi tota l'estona assegut. A l'octubre va haver de cancel·lar la gira per un defalliment en un concert, provocada per una diabetis que li van diagnosticar fa molts anys. Però a partir d'aquí la seva salut no va millorar.

B.B. King ens deixa a l'edat de 89 anys.

I aquesta és la classificació: 

1.  Sharer Team: 77 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat)   

2. Hermanos Rubí: 51 punts (María Pineda 46 punts + 5 d'exclussivitat) 

3. Sr i Sra Musiquitas: 46 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat) 

4. Caronte: 33 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat + B.B. King 11 punts) 

5. Kill The Whales: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

7. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any). 

8. Tanatoporra: 11 punts (B.B. King) 

María Pineda, la bellesa andalusa teixida de desgràcia

No per esperada, la mort de María Pineda ha deixat de colpir a tot el món del cor espanyol. María Pineda va néixer a Màlaga i ja de ben jove, va destacar per la seva bellesa. De fet, no havia fet ni la majoria d'edat quan va quedar com a Primera Dama d'Honor en l'edició de Miss Espanya de 1978. Un certamen que li va valer el reconeixement internacional i va passar per les passarel·les més importants del món com a model.

En tot cas, la seva fama a Espanya també va tenir un altre vessant. El 2005, va mantenir una relació sentimental amb Joaquín Cortés, un dels ballarins de flamenc més importants del moment i un dels millors de la història. Aquesta relació va durar dos anys i, malgrat la ruptura, van tenir una excel·lent amistat fins al final.

El 2009, començava el calvari per a Pineda. Quan tenia 48 anys li detectaren un càncer de pulmó. Segons ella, el taló d'Aquil·les de la seva família en considerar-la "causes genètiques", ja que segons les seves pròpies paraules, els seus pares i els set tiets van morir de la mateixa manera.

D'aquesta manera i després de diferents recaigudes i tractaments als Estats Units i Alemanya, finalment el càncer ha guanyat la batalla a Pineda. Un contratemps que, de tota manera, la model va afrontar amb un somriure a la boca.

María Pineda ha traspassat a l'edat de 54 anys. 

Així queda la classificació: 

1.  Sharer Team: 77 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat)   

2. Hermanos Rubí: 51 punts (María Pineda 46 punts + 5 d'exclussivitat) 

3. Sr i Sra Musiquitas: 46 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat) 

4. Kill The Whales: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

6. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any).  

7. Caronte: 22 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat) 

Jordi Tardà, paraula de melòman

La frase "Paraula d'Stone" ha significat molt més que un simple jingle radiofònic, representava la manera de sentir el rock i sentir la ràdio d'un gran col·lectiu de gent a Catalunya. I això va ser possible gràcies a Jordi Tardà, que va crear al voltant de la seva passió melòmana un microcosmos enriquidor per a tots els amants del rock de Catalunya.

La feblesa de salut de Tardà no era nova. Ja al 1977 un metge li va donar tres mesos de vida i al 1982 va superar un càncer. Però, tot el que li movia a la vida era la música i això va ser vida per ell. Va ser un dels periodistes que van fundar Catalunya Ràdio i des de 1985, va començar el "Tarda Tardà" que es va convertir així en el programa musical més veterà d'Europa. 

Des dels micros del "Tarda Tardà" va explicar grans notícies musicals, com que els Beatles supervivents estaven gravant noves cançons amb una cinta amb la veu de John Lennon, o quan van anunciar que a Freddie Mercury li quedaven poques hores per morir. La seva dilatada trajectòria li va permetre travar amistat amb moltes celebritats de la música popular, que sovint van correspondre-hi oferint cançons o concerts en exclusiva.

Però la seva ombra va anar molt més enllà del simple crític musical. Tardà va ser el creador de la Fira del Disc i l'impulsor del Museu del Rock, que actualment roman tancat. Col·leccionista empedreït, el seu fons és patrimoni cultural de la Generalitat.

A principis de febrer, Tardà va agrair a través de Facebook les felicitacions pel seu 60è aniversari i va reconèixer que estaria uns dies aturat per problemes de salut.

Jordi Tardà ha mort als 60 anys a casa seva a Mataró per problemes respiratoris.

Així queda la classificació: 

1.  Sharer Team: 77 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat)   

2. Sr i Sra Musiquitas: 46 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat) 

3. Kill The Whales: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

5. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any).  

6. Caronte: 22 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat)

Leonard Nimoy, el millor ambaixador del Planeta Vulcà

Molts han estat els actors que han patit el malson de l'encasellament en un personatge. I molts d'ells han renegat d'aquell paper que li va donar la fama. Però aquest no és el cas de Leonard Nimoy, a qui la història del setè art el recordarà sempre com el racional Senyor Spock de la sèrie Star Trek, meitat humà, meitat vulcanià. Nimoy es va mostrar sempre orgullós de fer una interpretació memorable d'una de les icones més poderoses de la cultura popular. De fet, la mítica salutació del personatge va ser idea seva en copiar un culte hebreu, una altra de les seves grans passions. D'aquesta manera, Spock va ser el company inseparable i el complement perfecte al visceral capità capità Kirk que i que va marcar la primera època d'Star Trek fins que aquesta va ser cancel·lada a la tercera temporada de manera sobtada. Però la llavor del mite ja estava llaurada.

A partir d'aquí, la carrera va estar lligada a la figura d'Spock. De fet, va dirigir dues de les pel·lícules que es van filmar de la saga de ciència-ficció, va passar per la música en el disc Mr. Spock’s Music from Outer Space, i, fins i tot, va escriure dos llibres autobiogràfics completament oposats –I Am Not Spock (1975) i I Am Spock (1995)- on va demostrar que la seva relació d'amor/odi amb el personatge estava marcada a ser acceptada. De fet, Nimoy es va retirar en 2010 però les vegades que va tornar va ser per tornar a vestir-se de vulcanià com en l'inici de la saga de J.J. Abrams.

Leonard Nimoy ha mort als 83 anys per una malaltia pulmonar producte de la seva afició al tabac, malgrat que l'havia deixat fa 27 anys.

Així queda la classificació: 

1. Sr i Sra Musiquitas: 46 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat) 

2. Kill The Whales: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Sharer Team: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

5. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any).  

6. Caronte: 22 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat)

La resta ni està ni se l'espera. 

José Manuel Lara Bosch, l'editor hereu i l'amant de la premsa lliure

Acostumava a dir les seves opinions com si fos un petit empresari. Però en realitat, no ho era. Així era José Manuel Lara Bosch, el propietari del Grup Planeta, l'empresa editorial més important d'Espanya.

Lara Bosch va néixer el 1946, dos anys abans que el seu pare José Manuel Lara Hernández creés l'empresa, que passaria a ser mítica. Però, després de llicenciar-se en Econòmoques, estava convençut que no es dedicaria a l'empresa familiar. No va ser fins al 1969, quan va agafar momentàniament les regnes del negoci. Així li agafa el pols a Planeta amb idees molt clares: crear l'Hachette espanyola, una empresa editorial dels mitjans de comunicació, i, en l'aspecte bibliogràfic, no esperar a què li arribi un llibre sinó que sigui Planeta qui escrivís el gran llibre. Producte d'aquesta filosofia, va continuar amb més energia que mai que el Premi Planeta, creat pel seu pare, continués sent el gran referent dels premis bibliogràfics de l'Estat.

La seva carrera meteòrica quedaria aturada el 1982 quan fortes discrepàncies amb el seu pare, el relegarien a la divisió de Planeta-De Agostini mentre que el seu germà Fernando es quedava fent de gregari del seu pare. Però, a la mort de Fernando el 1995, la confiança del pare va tornar a posar-se sobre José Manuel i, a la mort d'aquell el 2003, es posaria a comandar l'empresa familiar.

Amb ell com a president, va saber envoltar-se de l'elit empresarial i política. Era amic d'Aznar, havia donat consells a Zapatero i va tenir relacions cordials amb Jordi Pujol. Mai les seves opinions polítiques o antisobiranistes li van tancar cap porta. Potser per això, va crear un imperi de la comunicació que anava des del diari de dretes La Razón, passant pel grup Atresmedia (amb cadenes tan crítiques amb el govern com La Sexta) i, fins i tot, va ser màxim accionista del diari català Avui.

En l'aspecte editorial, José Manuel va seguir amb la promesa del pare que cada any pel sant de la seva dona, li regalava una editorial. Així van unir-se a Planeta (Paidós, Minotauro, Grup 62, Círculo de Lectores, arribant fins a Editis, segon grup editorial francès, amb més de 40 marques. Avui el Grup Planeta té un catàleg amb 15.000 autors i més de 130 milions de llibres a l'any 

Després de tres anys de dura lluita amb el càncer de pàncrees, José Manuel Lara Bosch, ha mort a 68 anys.

Així queda la classificació: 

1. Sr i Sra Musiquitas: 46 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat) 

2. Kill The Whales: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Sharer Team: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

    Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

5. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any).  

La resta "keep in silence". 

Bolinaga, de terrorista vigilant a terrorista vigilat

El 1997, el segrest del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara es va convertir en el segrest més llarg de la història espanyola a càrrec d'una organització terrorista. 532 dies. Però, el que molt pocs podien sospitar és que, anys després, el terrorista que es va convertir en el seu vigilant, Jesús Maria Uribetxeberria Bolinaga seria també titulars dels diaris espanyols per causes completament diferents.

Després de ser condemnat a 300 anys de presó, en 2012 el jutge central de vigilància penitenciària, José Luis Castro, va concedir la condicional a Bolinaga en atendre els informes mèdics que, en aquell moment, donaven a l'etarra un màxim de nou mesos de vida a causa d'un càncer. L'etarra complia la pena màxima de presó per diferents delictes, entre ells el segrest d'Ortega Lara, el també segrest de l'empresari Iglesias Zamora i l'assassinat de tres guàrdies civils.

Però el que havien de ser una esperança de vida de nou mesos es va anar allargant i això va molestar molt tant a polítics de dretes com a les víctimes del terrorisme. Precisament el 13 de gener, la Fiscalia de l'Audiència Nacional demanava 29 anys de presó per l'etarra per l'assassinat del Guàrdia Civil Antonio Ramos, el 8 de juny de 1986 a Arrasate. En tot cas, la mort li ha arribat abans.

Bolinaga va haver de sol·licitar assistència psicològica per afrontar la mort, segons fonts sanitàries que han assenyalat que l'etarra ha viscut els darrers mesos amb una gran angoixa vital. Des de feia temps se li estava subministrant morfina per aquest tractament pal·liatiu no va ser capaç de controlar els dolors.

Bolinaga mor als 59 anys i dóna els primers punts a Sr. i Sra. Musiquitas. 

1. Sr i Sra Musiquitas: 46 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat) 

2. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any).  

La resta encara espera la barca de Caronte.