Margaret Thatcher, dama de ferro

Des dels temps de Cromwell, la política britànica sempre ha ofert al món personatges tan controvertits com influents. Maggie Thatcher va ser un d'ells. Ha passat a la història del segle XX com una primera ministra inflexible, insubornable i de profundes creences. Juntament amb el president nord-americà de l'època, Ronald Reagan, va ser la representant més ferma del que més tard s'ha batejat com ultraliberalisme: conservadurisme social i (sobretot) econòmic a ultrança, llibertat absoluta per al mercat i una fe infinita en el poder de l'individu en detriment de l'Estat i les seves estructures. Les seves idees, posades a la pràctica sobretot al llarg de la dècada de 1980, van entusiasmar i inspirar centenars de líders a tot el planeta. També li van crear milers d'enemics, crítics amb la deshumanització de la societat que, al·legaven, creava la seva política.
D'origen humil, Thatcher va ascendir a poc a poc en les estructures del Partit Conservador britànic, on durant molt de temps se la va considerar una intrusa. No pertanyia a les elits del país, tradicional planter dels tories, un problema que va superar gràcies al seu caràcter i a la seva personalitat implacable.
Va ser una ferma defensora de les virtuts del capitalisme més pur (per a uns) i més salvatge (per a uns altres), i es va constituir en la primera línia de defensa, deia, contra el gegant soviètic que amenaçava occident.
Anomenada la Dama de Ferro per raons òbvies, opinava que l'estat del benestar creava societats de paràsits, i va treballar sense descans per, al·legava, estimular que el poble s'espavilés tancant o reduïnt els paraigües socials, com ara els subsidis d'atur. Va ser la pionera de les retallades socials que ara estan tan de moda, inspiradora de línies d'acció conservadores que encara avui gaudeixen de prestigi en certs àmbits, i va tirar endavant mesures traumàtiques com el tancament de les mines del nord d'Anglaterra, que creia obsoletes per al progrés del país.
Va haver d'afrontar vagues, taxes d'atur mai vistes, atemptats de l'IRA i fins i tot una guerra, la de les Malvines, que va guanyar sense gairebé ni despentinar-se. La seva obra encara compta amb influents seguidors a tot el món, que avui posen en pràctica la seva doctrina a les nostres societats, amb resultats qüestionables.
Thatcher ens va deixar el passat 8 d'abril a l'edat de 87 anys. Són 13 punts que s'apunten Sr. y Sra. Musiquitas, Caronte, Sharer Team, Kanija i Capità Sensible. I així queda la classificació:

1. 97 punts Sharer team (32 Anna Lizaran + 5 bonus primer de l'any Lizaran + 5 bonus exclusivitat Lizaran + 42 Hugo Chávez + 13 Margaret Thatcher)
2. 75 punts Kanija (42 Hugo Chávez + 6 Bebo Valdés + 15 Sara Montiel + 13 Margaret Thatcher)
3. 69 punts Sr. y sra. Musiquitas (42 Hugo Chávez + 15 Sara Montiel + 13 Margaret Thatcher)
4. 57 punts Maruja4 (42 Hugo Chávez + 15 Sara Montiel)
5. 57 punts Sonia y Selena (42 Hugo Chávez + 15 Sara Montiel)
6. 55 punts Caronte (42 Hugo Chávez + 13 Margaret Thatcher)
7. 55 punts Capità Sensible (42 Hugo Chávez + 13 Margaret Thatcher)
8. 48 punts Alfredi Krugger (42 Hugo Chávez + 6 Bebo Valdés)
9. 48 punts KaliSpera (42 Hugo Chávez + 6 Bebo Valdés)
10. 48 punts Llop Poruc (42 Hugo Chávez + 6 Bebo Valdés)
11. 48 punts Povedíllez (42 Hugo Chávez + 6 Bebo Valdés)
12. 48 punts PR Guspira (42 Hugo Chávez + 6 Bebo Valdés)
13. 42 punts Wembley92 (42 Hugo Chávez)
14. 42 punts Puigdomènech (42 Hugo Chávez)