Es deia Isabel Vargas Lizano i va néixer a Costa Rica, però tothom la coneix com Chavela Vargas, la mexicana.
Fou lesbiana declarada i artista rebel en un país on les dues coses són complicades de ser i encara més de combinar. Possiblement això va influir en la seva imatge de dura, d'homenot fumador que beu com si hagués de tombar a tots els que la qüestionen.
Durant els primers anys de la seva vida artística, es va anar forjant una llegenda maleïda però de poc ressò popular al seu país.
Aviat es va fer amiga de Jose Alfredo Jiménez del qui va escollir les seves cançons ranxeres. També es va deixar mimar pel repertori d'Agustín Lara. A part de la cançó típicament mexicana, Chavela també va cantar amb molta passió boleros, tangos i corridos. Els acompanyaments de la Vargas eren minimalistes, al costat oposat al que s'acostuma a fer en la cultura mexicana; va substituir la fanfàrria mariachi per unes poques guitarres -vihuelas- posades mínimalment al costat de la seva veu trencada.
El seu cercle d'amics a la dècada dels 50 i 60 s'amplia i s'envolta del més chic de la cultura chilanga: Frida Kahlo i Diego Rivera la van convidar a viure a la seva casa de Coyoacán -Mèxic DF-, es va fer amiga de Monsiváis, Carlos Fuentes i Picasso. I en l'època daurada d'Acapulco -just després de la revolució cubana-, es va fer amb el més cool de Hollywood: Liz Taylor, Ava Gardner, Rock Hudson i Grace Kelly, entre altres.
A la dècada dels 70, Chavela va desaparèixer dels escenaris. L'alcohol, que havia convertit la seva veu en un instrument únic, quasi acaba amb ella. Però ja cap als 80, reneix i gaudeix -ara sí- d'un important reconeixement internacional. El fenomen Chavela comença a estendre's entre el gran públic gràcies a les aparicions en pelis i bandes sonores d'Almodóvar i de Werner Herzog.
Chavela es converteix en una artista de molt èxit a Espanya i d'allà, la seva música viatja cap a França -sempre més sensibles per als ritmes no anglosaxons- i d'Europa, torna a Mèxic, on de mica en mica se la va reconeixent i se li dóna el mèrit que es mereix
Va gravar una burrada de discos. Alguns bastant irregulars i tampoc cal escoltar-los tots, ja que la seva carrera fou tan íntegra que pot resultar monòtona. Amb tot, la seva manera de cantar rancheras i boleros -més lentament que de costum-, juntament amb la seva veu plorosa i alhora forta, permet apreciar les lletres amb una cruesa que ningú més ha aconseguit.
Chavela va morir a Mèxic, després de tenir varis avisos per la mala salut, el darrer a Madrid, on ja va haver de ser ingressada per fatiga el mes de juliol.
Tenia 93 anys i estava a tres llistes, la de Povedíllez, Llop Poruc i Kalispera. Són 7 puntets per a cadascun d'ells. Povedíllez puja un lloc en la classificació.
Així queda la classificació:
Alfredi Krugger: 172 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any + 27 Etta James + 12 Fabià Estapé + 38 Spinetta + 41 Lockerbie bomber + 38 Robin Gibb)
Capità Sensible: 160 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any + 27 Etta James + 38 Spinetta + 41 Lockerbie bomber + 38 Robin Gibb)
Canija: 111 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any + 52 Whitney Houston + 5 d’exclusivitat + 38 Robin Gibb)
Puigdomènech: 107 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any + 27 Etta James + 12 Fabià Estapé + 38 Robin Gibb + 9 Ray Bradbury + 5 d'exclusivitat Ray Bradbury)
PR Guspira: 92 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any + Spinetta + 38 Robin Gibb)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada