Lina Morgan, Gràcies per ser-hi

Qui més qui menys va cantar allò de "Agradecida y emocionada, solamente puedo decir: Gracias por venir". Aquest va ser un dels llegats d'una de les actrius més rellevants de l'humor espanyol. Lina Morgan, la dona que volia ser Chaplin.

Nascuda a Madrid al 1937, María de los Ángeles López Segovia va néixer en una família modesta, amb la il·lusió de ser artista i poder treballar al teatre La Latina, molt propera a casa seva. No va trigar a començar. Als 16 anys va ser contractada per la companyia de revistes de Matías Colsada on va haver de falsificar la seva edat i ja de pas, posar-se un nom més sonor com el de Lina Morgan. El seu èxit com a còmica li va obrir les portes del cinema. Va debutar el 1962 amb la pel·lícula Vampiresas 1930, tot i que el seu primer gran treball com a protagonista seria amb el llargmetratge de Soltera y madre en la vida (1969), al que seguirien d'altres grans títols com La tonta del bote, La graduada, La llamaban la madrina o Los pecados de una chica casi decente.

Mentrestant, Lina va crear el seu propi grup de teatre i en va ser la propietària del mític teatre La Latina, en el qual durant molts anys va ser l'única estrella. Allà va tenir notables èxits com La Marina te llama, ¡Vaya par de gemelas!, ¡Sí, al amor!, El último tranvía… Es va acomiadar el 1993 amb Celeste... no es un color i al 2010 va vendre el teatre. A la dècada dels 90 va mantenir la seva popularitat amb sèries de televisió.

Al 2013, pateix una malaltia que el va allunyant cada vegada més de la vida pública. Malgrat que no es va casar ni tenir fills, no va estar sola. Per a tots queda la imatge d'una artista simpàtica i entranyable, una dona lluitadora i discreta amb una vida privada que només va pertànyer a ella.

Lina Morgan mor als 78 anys.

I aquesta és la classificació:

1.  Sharer Team: 157 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz + 11 José Sazatornil 'Saza' + Mulah Omar 47 punts + 5 d'exclussivitat)   

2. Tanatoporra: 113 punts (B.B. King 11 punts + Jules Bianchi (75 punts + 5 d'exclussivitat + Lina Morgan 22 punts) 

3. Hermanos Rubí: 90 punts (María Pineda 46 punts + 5 d'exclussivitat + Marujita Díaz 17 punts + Lina Morgan 22 punts) 

4. Kill The Whales: 67 punts (Lara Bosch 32 punts + 11 José Sazatornil 'Saza' + Lina Morgan 22 punts) 

5. Sr i Sra Musiquitas: 63 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat + Marujita Díaz 17 punts) 

6. Caronte: 55 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat + B.B. King 11 punts + Lina Morgan 22 punts) 

7.  Kalispera: 49 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any + Lina Morgan 22 punts). 

8. Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

Mulah Omar, l'ombra amagada dels talibans

Des de 2001, el Mullah Mohamed Omar, líder suprem dels talibans, era un dels terroristes més buscats pels Estats Units. Ara els fets s'han precipitat i ara el govern d'Afganistan ha confirmat la seva mort en un hospital de Karachi el 2013. Aquesta ha estat el final d'un dels personatges més tenebrosos i alhora desconeguts del jihadisme del segle XXI.

No se sap amb certesa la data de naixement del Mulah Omar (tot i que donarem per vàlida una biografia emesa pel mateix món talibà que data el seu naixement a Kandahar el 1960). Es diu també que mai va viatjar en avió, que només va sortir una vegada d'Afganistan, i que feia dos metres. De fet, només es tenen dues fotos atribuïdes a ell. El que sí que se sap és la seva activitat guerrera. Als 80, va lluitar amb les guerrilles mujahidins anticomunistes contra els soviètics, on el van ferir quatre vegades i va perdre un ull. Després de la retirada soviètica, el país va quedar esmolada en milers de tribus rivals. Omar va dirigir un grup de guerrers coneguts com els Talibans ("estudiants"). Al 1996, els seus li van concedir el títol de "Emir dels creients" i en el 1997, van conquerir la capital Kabul, fet que va aprofitar per establir l'Emirat Islàmic d'Afganistan.

Amb els atemptats de l'11 de setembre i la protecció de l'Emirat a Osama Bin Laden, l'exèrcit nord-americà es va proposar com a principal objectiu derrocar l'Estat talibà. I així va ser. El 9 de novembre, i després de dos mesos de combats, Els nord-americans aniquilaven el poder talibà i el Mulah Omar desapareixia escapant amb una moto.

Des de 2001, el Mullah Mohamed Omar, líder suprem dels talibans, era un dels terroristes més buscats pels Estats Units. Ara els fets s'han precipitat i ara el govern d'Afganistan ha confirmat la seva mort en un hospital de Karachi el 2013. Aquesta ha estat el final d'un dels personatges més tenebrosos i alhora desconeguts del jihadisme del segle XXI.

No se sap amb certesa la data de naixement del Mulah Omar (tot i que donarem per vàlida una biografia emesa pel mateix món talibà que data el seu naixement a Kandahar el 1960). Es diu també que mai va viatjar en avió, que només va sortir una vegada d'Afganistan, i que feia dos metres. De fet, només es tenen dues fotos atribuïdes a ell. El que sí que se sap és la seva activitat guerrera. Als 80, va lluitar amb les guerrilles mujahidins anticomunistes contra els soviètics, on el van ferir quatre vegades i va perdre un ull. Després de la retirada soviètica, el país va quedar esmolada en milers de tribus rivals. Omar va dirigir un grup de guerrers coneguts com els Talibans ("estudiants"). Al 1996, els seus li van concedir el títol de "Emir dels creients" i en el 1997, van conquerir la capital Kabul, fet que va aprofitar per establir l'Emirat Islàmic d'Afganistan.

Amb els atemptats de l'11 de setembre i la protecció de l'Emirat a Osama Bin Laden, l'exèrcit nord-americà es va proposar com a principal objectiu derrocar l'Estat talibà. I així va ser. El 9 de novembre, i després de dos mesos de combats, Els nord-americans aniquilaven el poder talibà i el Mulah Omar desapareixia escapant amb una moto.

Després de la intervenció militar, el govern dels Estats Units va oferir en el seu moment una recompensa de 10 milions de dòlars per informació que condueixi a la seva captura. Molts van ser els rumors que el situaven com mort però sempre van ser desmentits per les comunitats militars pro-talibà.

Però el juliol de 2015 el president afgà Ashraf Ghani Ahmadzai emet una declaració, a través de Twitter, por la qual dóna per mort Omar des d'abril de 2013 a Pakistán. Abdul Hassib Seddiqi portaveu de la Seguretat Afgana afirma que va morir en un hospital de Karachi. Una notícia emesa per diferents cadenes internacionals. De la mateixa manera el grup rebel nomena Akhtar Mohamed Mansur, exnúmero dos en la línia de comandament, com a successor de Mohammad Omar. Si bé el grup no ha acceptat públicament la mort, el fet de comunicar el successor, estarien reconeixent la seva mort.

La mort del Mullah Omar és atípica, sobre tot a l'hora d'establir els punts. Però donant per bona la biografia que van publicar els talibans que va néixer el 1960 i donant per bona la informació del govern que diu que va morir el 2013, el Mular Omar va pujar al Jannat musulmà amb 53 anys.

I aquesta és la classificació:

1.  Sharer Team: 157 punts (Lara Bosch 32 punts + Jordi Tardà 40 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz + 11 José Sazatornil 'Saza' + Mulah Omar 47 punts + 5 d'exclussivitat)   

2. Tanatoporra: 91 punts (B.B. King 11 punts) + Jules Bianchi (75 punts + 5 d'exclussivitat) 

3. Hermanos Rubí: 68 punts (María Pineda 46 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz) 

4. Sr i Sra Musiquitas: 63 punts (Bolinaga 41 punts + 5 d'exclussivitat + 17 Marujita Díaz) 

5. Kill The Whales: 43 punts (Lara Bosch 32 punts + 11 José Sazatornil 'Saza') 

6. Caronte: 33 punts (Leonard Nimoy 17 punts + 5 d'exclussivitat + B.B. King 11 punts) 

7. Puigdomènech: 32 punts (Lara Bosch 32 punts) 

8. Kalispera: 27 punts (Anita Ekberg 17 punts + 5 d'exclussivitat + 5 primera mort de l'any).