El cert és que va pujar com l'escuma, va fer la feina bruta i després, ja amortitzat, va ser rel·legat a l'oblit. En tots els sentits, ja que l'alzheimer va submergir en la boira els darrers anys de la seva vida.
De família recta i modestament acomodada, va arribar a l'arena pública franquista partint del falangisme. La seva habilitat, la seva oratòria, el seu olfacte i, per què no dir-ho, la seva capacitat de seducció el van ajudar a ascendir en molt poc temps: procurador en Corts per Ávila, Governador Civil de Segòvia, director general de RTVE, Ministre Secretari General del Movimiento...
L'any 1976, quan el Rei d'Espanya li va encarregar la formació del primer govern després de la mort de Franco, Suárez només tenia 43 anys. Pels seus (suposats) ideals, per (fidel) trajectòria i joventut, semblava l'home indicat per mantenir els principis del franquisme tot i aplicant-hi una capa de lluent vernís modernet. En una Espanya grisa, Suárez era aire fresc. Dintre d'un ordre, esclar.
El senyor d'Àvila no va trigar en demostrar al món que anava per lliure. Va guanyar les primeres eleccions democràtiques al capdavant de la UCD, una nova formació de centre aglutinada sota la seva persona. Va legalitzar el PCE. Va fer tornar Josep Tarradellas de l'exili i va restaurar la Generalitat. I sota el seu mandat es va aprovar la Constitució de 1978. Senyores i senyors, els presentem la famosa Transició.
Tant d'atreviment li va atorgar un gran respecte per gran part de la societat, però ferotges enemics en alguns sectors més radicals. Va perdre suports a velocitat supersònica (entre ells, el del Rei) i va acabar dimitint el gener de 1981. Ja com a diputat ras, Suárez va superar el cop d'estat del 23F amb el cap ben alt, en tots els sentits: va ser, com retrata Javier Cercas a Anatomía de un instante, un dels tres únics diputats que no es va amagar (els altres dos van ser el general Gutiérrez Mellado i Santiago Carrillo) sota l'escó quan els guàrdies civils a les ordres de Tejero van disparar al sostre del Congrés.
Tot i això, la decadència de Suárez ja era un fet. Va obtenir un resultat decebedor a les eleccions de 1982, en les que el PSOE va arrasar. UCD va morir i va fundar el CDS, que no va durar gaire anys. Va decidir retirar-se a Ávila, entre la indiferència i el menyspreu de molts que ara el lloen. Va traspassar el passat 23 de març a l'edat de 81 anys. Això vol dir que uns quants de la nostra llista sumen 19 puntets. De fet, tots excepte Puigdomènech i KaliSpera.
La cosa queda així:
- Povedíllez 55 punts (15 Ariel Sharon + 5 bonus primer de l'any Ariel Sharon + 6 Pete Seeger + 5 bonus d'exclusivitat + 5 Blas Piñar + 19 Adolfo Suárez)
- Maruja4 44 punts (15 Ariel Sharon + 5 bonus primer de l'any Ariel Sharon + 5 Blas Piñar + 19 Adolfo Suárez)
- Sharer Team 44 punts (15 Ariel Sharon + 5 bonus primer de l'any Ariel Sharon + 5 Blas Piñar + 19 Adolfo Suárez)
- PR Guspira 39 punts (15 Ariel Sharon + 5 bonus primer de l'any Ariel Sharon + 19 Adolfo Suárez)
- Kill the whales 39 punts (15 Ariel Sharon + 5 bonus primer de l'any Ariel Sharon + 19 Adolfo Suárez)
- Death List 39 punts (15 Ariel Sharon + 5 bonus primer de l'any Ariel Sharon + 19 Adolfo Suárez)
- Sr. y sra. Musiquitas 39 punts (15 Ariel Sharon + 5 bonus primer de l'any Ariel Sharon + 19 Adolfo Suárez)
- Caronte 39 punts (15 Ariel Sharon + 5 bonus primer de l'any Ariel Sharon + 19 Adolfo Suárez)
- Brautasuno 24 punts (5 Blas Piñar + 19 Adolfo Suárez)
- Puigdomènech 20 punts (15 Ariel Sharon + 5 bonus primer de l'any Ariel Sharon)
- KalisPera 20 punts (15 Ariel Sharon + 5 bonus primer de l'any Ariel Sharon)
