Ja no queden més clàssics. L'escriptor nord-americà Ray Bradbury, el darrer que quedava amb vida de les grans patums (amb Asimov, Clarke, Heinlein i pari vosté de comptar) del període més gloriós de la ciència ficció, ens va deixar divendres passat, a la venerable edat de 91 anys.
Bradbury, a més de tenir un asteroide batejat amb el seu nom, va conrear una narrativa eminentment poètica, amb més elements de fantasia que de ciència ficció. Per això els aficionats més 'hard' d'aquest gènere no l'acostumen a tenir entre els seus autors preferits. Però, en canvi, sí que va saber atraure el gran públic amb dues obres ja immortals. Per una banda, el molt simbòlic recull de relats Cròniques marcianes, ambientat durant una molt improbable (científicament) colonització de Mart, i farcit de moralina fins a límits inversemblants. Per l'altra, la distopia Fahrenheit 451, la més robusta de les seves obres, que conté una predicció genial. I no parlem dels bombers que cremen llibres, sinó de la descripció d'una societat futura enganxada a una televisió banal, absurda i que només és soroll sense sentit. Exactament el que, mig segle després va fer realitat Xavier Sardà amb un programa que (en un hàbil gir postmodern) feia referència al propi Bradbury ja des del seu nom.
En clau més friqui i internetera, Bradbury va circular molt per la xarxa fa un parell d'anys, quan la humorista nord-americana Rachel Bloom li va dedicar un vídeo de títol molt explícit, Fuck me, Ray Bradbury, en què el vell escriptor no hi participava. Gràcies a Déu.
L'ocàs de Bradbury no ha comportat cap daltabaix en la classificació. L'únic que el va predir va ser Puigdomènech, que s'embutxaca així 14 puntets (i opta a d'altres cinc addicionals, si no hi ha un altre fiambre més vell d'aquí a finals d'any), però continua en quarta posició. De fet, no sembla que entre els mementomoraires hi hagi gaire aficionats a la ciència ficció i als seus decessos. Només un participant (Povedíllez) va encertar fa tres anys la mort de J.G. Ballard, i només un (el propi Puigdomènech) va pronosticar el 2008 la d'Artur C. Clarke.
La classificació queda ara així:
- Alfredi Krugger: 172 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any + 27 Etta James + 12 Fabià Estapé + 38 Spinetta + 41 Lockerbie bomber + 38 Robin Gibb)
- Capità Sensible: 160 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any + 27 Etta James + 38 Spinetta + 41 Lockerbie bomber + 38 Robin Gibb)
- Canija: 111 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any + 52 Whitney Houston + 5 d’exclusivitat + 38 Robin Gibb)
- Puigdomènech: 107 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any + 27 Etta James + 12 Fabià Estapé + 38 Robin Gibb + 9 Ray Bradbury + 5 d'exclusivitat Ray Bradbury)
- PR Guspira: 92 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any + Spinetta + 38 Robin Gibb)
- Gog&Magog: 81 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any + 27 Etta James + 38 Robin Gibb)
- Povedíllez: 79 punts (Lockerbie bomber + 38 Robin Gibb)
- Los dos telediarios: 65 punts (Etta James + 38 Robin Gibb)
- Sr i Sra Musiquitas: 65 punts (Etta James + 38 Robin Gibb)
- Llop Poruc: 39 punts (27 Etta James + 12 Fabià Estapé)
- KaliSpera: 16 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any)
- Lincoln: 16 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any)
- Maruja4: 16 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any)
- Sharer Team: 16 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any)
- Wembley92: 16 punts (11 Fraga + 5 bonus primer de l'any)
All the rest is silence
