Segons la llegenda, Franco va dir d'ell: "Berlanga no és un comunista, és molt pitjor que això. És un mal espanyol". Era 1962 i "El Verdugo" -i segons alguns- la seva millor pel·lícula, s'estrenava al Festival de Venècia tot i la pressió del govern franquista per a evitar-ho. El film -que en algunes versions angleses es va titular "Not on Your Life"- va guanyar el premi de la crítica internacional. Amb ell es demostrava com es podia fer cinema i deixar en evidència el règim des de l'humor -aquí molt negre- i la subtilesa.
Berlanga utilitza la ironia i el sarcasme per a fer mofa del franquisme social i d'aquesta manera planta una pica on molts no s'atreveixen.
La primera pel·lícula la va codirigir amb en Juan Antonio Bardem -Esa Pareja Feliz (1953)-. "Bienvenido Mister Marshall (1953) és el primer exemple i segurament el més famós d'aquesta sornegueria. Va ser la seva primera pel·lícula com a director en solitari i tenia 33 anys quan es va estrenar. Entre els 50 i els 60 és quan Berlanga estrena les seves millors obres: Calabuch (1956), Los jueves, milagro (1957), Plácido (1961) y El Verdugo (1963) són obres mestres.
La censura no sabia com prendre's aquelles pel·lícules que no estaven polititzades i no eren tan irreverents com les de l'exiliat Buñuel. D'aquesta manera, Berlanga es va especialitzar en una tasca no gens fàcil, dir el que pensava sense que ningú -ni l'evident objecte de l'escarni- es donés per al·ludit.
És precisament aquest l'aspecte de la seva personalitat que més sorprèn. A les poques hores de la seva mort podien llegir-se a la web obituaris laudatoris del director de València als webs de referència de la dreta reaccionària i de l'esquerra radical.
Malauradament, si bé Berlanga va tenir grans moments com a creador contra la dictadura, amb la democràcia va perdre una mica el nord i tret de dues honroses excepcions: La escopeta nacional (1977) i La Vaquilla (1985), la resta del seu cinema es va convertir -sovint- en un clixé mediocre i xavacà.
Als anys 80 Berlanga va compaginar la seva feina de director de cinema amb la de president i instigador del premi de literatura eròtica "La sonrisa vertical", un premi que va donar-se des del 1979 i fins al 2004 i que pretenia "recuperar el culte a l'erecció i l'hedonisme".
Luis García-Berlanga Martí va morir el 13 de novembre del 2010. Tenia 89 anys (=11punts).
Estava a la llista de Carpe Diem, Maruja4, el Capità Sensible i Povedíllez. No provoca canvis al capdavant de la classificació però fa que Carpe Diem avanci a la novena posició i es posi al davant d'Alfreddi Krueger:
1.- Capità Sensible: 123 punts (33 Dio + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 13 Saramago + 50 Laurent Fignon + 11 de Luis García Berlanga)
2.- Povedíllez: 119 punts (11 Eric Rohmer + 5 primer de l'any + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 50 Laurent Fignon + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)
3.- Gog&Magog: 97 punts (42 Umaru Yar'Adua + 5 bonus exclusivitat + 50 Laurent Fignon)
4.- Puigdomènech: 87 punts (11 Miguel Delibes + 26 Dennis Hopper + 50 Laurent Fignon)
5.- KaliSpera: 62 punts (9 JD Salinger + 5 bonus exclusivitat + 11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 26 Dennis Hopper)
6.- Senyor i senyora Musiquitas: 53 punts (11 Miguel Delibes + 11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 8 Marcelino Camacho + 5 bonus exclusivitat Marcelino Camacho)
7.- Llop Poruc: 50 (50 Laurent Fignon)
8.- Maruja4: 45 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 8 Manuel Alexandre + 11 de Luis García Berlanga)
9.- Carpe Diem: 37 punts (11 Samaranch + 15 Tony Curtis + 11 de Luis García Berlanga)
10.- Alfreddi Krugger: 33 punts (11 Samaranch + 13 Saramago + 4 Llàtzer Escarceller + 5 bonus exclusivitat Llàtzer Escarceller)
11.- PR Guspira: 24 punts (11 Samaranch + 13 Saramago)
12.- Joel Vicent: 11 punts (Samaranch)
O resto é silêncio
